Per què la volem, la Sindicatura?

Això que escric avui ho podria haver dit fa setmanes i mesos, anys fins i tot. Tinc la impressió que tot el que fa la Sindicatura de Comptes és paper mullat, que no serveix de res, si descomptem el reflex que tenen molt sovint els seus informes en el mitjans de comunicació. M'agradaria que algú em desmentís, que em demostrés que un determinat informe ha tingut l'efecte de corregir les pràctiques denunciades i, a més a més, que s'han assumit o exigit les oportunes responsabilitats polítiques o administratives. O que, rebatent les conclusions d'un informe concret, aquest algú afirmés: “La Sindicatura s'ha equivocat”.

Els lectors habituals de diaris saben perfectament què dic: deficiències en concursos d'obres o d'adquisició de béns o serveis, irregularitats administratives en el control de la despesa o en la rendició de comptes, poca eficiència en la concessió o en la comprovació del destí de les subvencions... Segurament moltes vegades s'ha corregit el vici, però mai, mai que jo sàpiga, s'ha castigat el viciós.

Avui, la Sindicatura eleva el to: senyala conductes presumptament delictives. Ho fa en l'informe que analitza la gestió econòmica del Memorial Democràtic l'any 2009. Més que les explicacions de l'exconseller Saura, que ja podem imaginar, el que necessitem és saber si sí o si no dit per un tribunal que, després d'escoltar i a qui trobi pertinent, emeti el seu veredicte abans que comenci el segle XXII. Si pot ser.