Treballar i fer feina
Encara que semblin sinònims i que es confonguin, ‘treballar' i ‘fer feina' no són ben bé la mateixa cosa. Fins i tot coneixem gent que ha treballat tota la vida i no ha fet mai feina i, al contrari, gent que sempre ha estat fent feina i no ha treballat mai.
En les últimes dècades de l'estat del benestar, moltes generacions van anar substituint el fer feina pel treballar: és a dir, tenir un lloc de treball, remunerat, amb pagues dobles i vacances pagades i, si podia ser, amb el mínim possible de feina a fer.
La lògica de les grans empreses industrials, sorgides a la segona meitat del segle XX, que van empènyer l'estat del benestar, es va anar escampant cap a professions que no tenien res a veure amb les clàssiques classes obreres (gent que treballava i feia feina alhora) i que es van anar aprofitant de la situació. Així, moltes generacions van anar entrant al món del treball sense cap voluntat de fer feina: simplement d'aprofitar-se dels guanys socials, aplicats a petites o mitjanes empreses.
Una bona part de la gent que tenia per principi “fer feina” va engegar empreses per compte propi (autònoms o assimilats a autònom) amb el convenciment que s'havia de viure (o guanyar-se la vida) a partir de la “feina feta”, no del treball a compte d'altri.
Actualment, malgrat que la crisi afecta ponderadament tots els sectors i totes les formes de l'activitat econòmica, estan subsistint millor les persones que sempre han estat partidàries de fer feina que les acostumades a treballar.
Si una persona no és capaç de viure per compte propi (amb tot el que això significa) de la pròpia feina, difícilment pot esperar que una petita o mitjana empresa li pagui el treball i n'assumeixi els costos retributius i laborals. Així s'explica, també, part de l'alta taxa d'atur actual. És probable que mai més funcioni l'antic esquema en què (tret de sectors molt determinats) uns eren empresaris i altres treballadors. En el futur, el treball tindrà a veure amb el fer feina i amb assumir, per compte propi, un projecte integral d'activitat econòmica: viabilitat, producció i comercialització.
Si fruit de la nostra feina no som capaços de generar beneficis, assumint-ne els riscos, és improbable que algú ens contracti per fer allò que no ens funciona ni a nosaltres mateixos.
