El tebi regust del mercat

Cal dir-ho, malgrat pugui perdre amics: avui podem viure sense mercats municipals. L'oferta comercial és superior a les necessitats de la ciutadania i les noves xarxes de distribució i venda han superat la filosofia dels vells mercats. A Badalona tenim sis mercats –Maignon, Torner, Morera-Pomar, Sant Roc, Salut i Llefià–, tots en un equilibri complicat, més quan la reforma del sector s'ajornà durant massa temps i començà a aplicar-se coincidint amb l'actual moment de crisi. Amb tot, els mercats tenen el seu paper en l'entramat ciutadà, com a elements que contribueixen a la cohesió cívica: el tebi regust del mercat endolceix les relacions de veïnatge i creen xarxa de complicitats, segur.

El mercat Maignon, el més antic dels sis, ha tingut llarga vida, des de la inauguració, el 1889, quan la ciutat encara no era ciutat i el padró municipal no arribava a les setze mil persones. Construït segons el projecte de l'arquitecte Pere Falqués i amb una cabuda per a 186 assentadors, el mercat fou concebut com un edifici singular que causà gran impacte entre els badalonins i en les poblacions veïnes. Des d'aleshores ha transcorregut molt temps i ni la ciutat ni el mercat tenen gaire a veure amb el que eren. De la crònica de vida, el darrer esdeveniment és fonamental, quan es decideix una reordenació a fons i es traslladen les parades a un modern envelat aixecat al solar de Can Parera. Talment, una operació necessària i reeixida, tot i que encara queda alguna parada sense adjudicar.

L'operació és a mig fer, encara és pendent saber què es farà amb l'antic edifici, i més d'un hem pronosticat que no hi tornarem a veure el mercat. Un edifici gran, inhòspit quan no té vida i fermat al mig d'una zona de gran potencialitat comercial és un error que crea un focus de degradació i perjudica tot l'entorn. Cal ser imaginatiu i trobar-hi el desllorigador: primer, decidir si serà el mercat del futur; segon, si no és el cas, pensar fer-ne alguna cosa. Al seu moment, vaig escriure que potser seria un bon lloc per fer-hi una plaça oberta, amb programació d'activitats alternatives (fires, mercat de puces, mogudes culturals, mostres artesanals...). Mantinc la idea o debatre idees millors, però cal plantejar-se l'espai Maignon amb iniciativa, pensant que encara manté el regust popular de l'històric mercat.