La política, en coma

Si no han vist la foto els ho explico. L'encara primer ministre grec Iorgos Papandreu assegut en un bar, desencorbatat i somrient. Esperant un hipotètic cambrer amb un presumpte cafè per celebrar que l'agonia s'havia acabat. La soga tibada pels amos d'Europa havia dictat el seu últim veredicte i Papandreu acabava d'entrar en el panteó dels il·lustres dirigents que hi deixen la pell. Irònicament Papandreu no estava ni trist ni emprenyat. La seva cara reflectia alleugeriment, satisfacció fins i tot alegria. Com si s'hagués tret de sobre un pes insuportable que li oprimia el cor fins a l'asfíxia. Perquè la fotografia certificava també la mort provisional de la política i el triomf de la tecnocràcia.

Tant a Grècia com a Italià els governs beneïts per les urnes han estat substituïts per especialistes, cervells ben moblats que no dubtaran a l'hora d'introduir la tisora i tallar en viu. Emparats en majories de salvació nacional, els tècnics podran decretar la suspensió cautelar de la política i es sotmetran dòcilment als designis dels interventors continentals. I això, que en altres circumstàncies posaria la pell de gallina, ara és només la penúltima conseqüència de la gestió d'una colla d'ineptes i impotents. Gent que no ha sabut fer front a l'onada amb tremp i decisió, i que han abocat Europa a la dictadura de les dietes salvatges.Ens espera el pacte de la fam imposat amb la fredor del broker que no està sotmès a cap altre servilisme que la dictadura dels mercats.

A Espanya la probable escombrada del Partit Popular es traduirà en un campi qui pugui socialista que els invalidarà per plantar cara durant mesos. I un cop allunyats de l'horitzó electoral, l'expectativa d'un govern virtual de concentració, aplegats socialistes i populars al crit de salvem la pàtria!, es perfila com una hipòtesi plausible.

A Catalunya, per experiència, ja sabem com acaben aquestes bromes. Cada vegada que els dos grans empunyen la falç acabem amb un monyó, i per estroncar l'hemorràgia, tècnica de congelació autonòmica. Fins que torni la primavera, que aquesta vegada diuen que trigarà.