Grum

No s'enganyin: el president del govern espanyol que sortirà de les urnes, sigui quin sigui, encara que sembla que serà Mariano Rajoy, tindrà com a missió principal, diguin el que diguin els seus turiferaris, fer de noi dels encàrrecs d'Angela Merkel. Ja veuran com el futur ministre d'Economia, que és el senyor que ha de quadrar els comptes i dissenyar per a Espanya –i amb alegria– les mateixes retallades que tant es critiquen quan es fan a Catalunya, tindrà un perfil tecnocràtic. A tot estirar, un perfil com el que tenia Pedro Solbes amb el govern del PSOE, abans que Rodríguez Zapatero el fulminés per aquella mania de portar-li la contrària i voler aplicar mesures que, ves per on, ara farien que Espanya, com Catalunya, no estiguessin com estan.

No crec jo que Alemanya, que és la que ha de pagar la festa –i ho farà, no ho dubtin– s'estigui per romanços. Allí, com a tot arreu, qui paga mana.

La situació en què ara es troba cada economia depèn de la potència de les seves indústries i del volum del crèdit adquirit. Fins que la bombolla, creada amb la màquina de fer bitllets i no de l'estalvi, no s'ajusti al valor dels béns i serveis, la ballarem magra.

Per això Espanya, com altres territoris europeus, necessita Alemanya. Perquè, al capdavall, és ella la que mana al Banc Central Europeu i és la que hauria de fer una ratlla a terra, als peus dels especuladors, i dir-los: “Fins aquí heu arribat, nois.”

Però és clar: perquè això passi, el senyor Rajoy, com ja han fet el senyor Monti i el senyor Papadimos, ha de fer de grum de frau Merkel.