Déu riu

Si d'algú es pot dir que coneix a fons la realitat socioreligiosa de Catalunya, és de Joan Estruch. Ell i el seu magnífic equip de col·laboradors, tots sociòlegs, catedràtics i membres d'ISOR, el centre de recerca sociològica especialitzada en l'estudi dels fenòmens religiosos. La singladura d'aquest equip va començar el 1974. I uns anys més tard (concretament el 2004) ja va sorprendre tothom amb la publicació de Les altres religions, un estudi exhaustiu i rigorós de les Minories Religioses a Catalunya. Estàvem lluny d'imaginar que a Catalunya (la Catalunya que, en opinió de Torras i Bages, “o seria cristiana o no seria”) hi havia més religions que autopistes. Més maneres de relligar-nos amb Déu (que és la raó de ser de tota religió) que de lligar els interessos polítics que afecten el bé comú. I el que és més sorprenent: totes conviuen en pau. De tal manera que, si no fos per l'estudi de Joan Estruch (i companyia), ni tan sols sabríem de la seva existència. I tanmateix totes es mouen. Totes fan proselitisme. I totes, malgrat que no es relacionen entre elles, aspiren a relacionar-nos amb Déu. Amb quin Déu? Amb el de sempre: només n'hi ha un. El Déu d'Abraham i de Jacob. El Déu de Bush, de Sharon i d'Aznar. El de Gandhi, de Martin Luther King i de Joan XXIII. En definitiva, com bé diu Joan Estruch citant un proverbi antic, el Déu que riu. I de què riu Déu? Riu del que els homes pensen quan es posen a pensar en Déu. Tal és la conclusió de Joan Estruch, després de dibuixar el mapa religiós de Catalunya, on totes les minories d'una certa rellevància hi tenen cabuda. Llevat d'una: la minoria irreductible dels clergues que no estan disposats a ignorar l'esperit i la lletra del Vaticà II. Em refereixo als Fills del Concili, l'única minoria que no figurava en el mapa de l'Estruch i que ell mateix (qui, si no?) acaba d'esmenar amb l'ajuda de Clara Fons. No figurava en el mapa perquè aquesta minoria ha sigut engendrada per la religió hegemònica: la catòlica. Aquests capellans sobreviuen, com el profeta Jonàs, en el ventre de la balena. Només un sociòleg com Joan Estruch els podia localitzar i entrevistar. I això és el que ha fet. Disset entrevistes que no tenen res que sobri. Ignorats per la jerarquia actual, saben el que la jerarquia ignora: que Déu, en definitiva, riu.