Cal una reforma del sistema electoral

Amb tota evidència es constata que el mètode de Hondt és el sistema o fórmula electoral més desproporcional de tots els existents i que està dissenyat perquè s'imposi el bipartidisme o per beneficiar els partits majoritaris en detriment dels partits minoritaris. De fet, no és casual que s'hagi triat aquest model per a Espanya amb l'objectiu de dificultar l'entrada dels partits d'esquerra.

Els resultats serien diferents si haguéssim triat, per exemple, el sistema Hare, utilitzat a Alemanya actualment. El resultat hauria estat ben diferent. És un sistema molt més proporcional que el de Hondt perquè funciona amb quotes que equivalen a un escó i tenen en compte les restes sense utilitzar les circumscripcions provincials com a Espanya, i no es perden tant els vots.

Primer de tot s'ha de buscar la quota que ens donarà un escó: es divideixen els vots comptabilitzats pel total d'escons (24.500.557 (vots emesos vàlids): 350 (total d'escons al Parlament espanyol) = 70.259 (quota obtinguda i arrodonida). Seguint aquest procediment tindríem: PP = 154 escons (continuaria tenint la majoria), PSOE = 87 + 1 (resta major). CiU = 14 + 1, IU-ICV = 23 + 1, UPD = 16... I si féssim un càlcul comparatiu veuríem la desproporcionalitat que comporta aquest sistema de Hondt: si el PP ha obtingut 10.630.693 vots, que han suposat 186 escons, i IU-ICV n'ha tingut 1.680.810 li correspondrien 29 escons en lloc d'11, una diferència de 18 escons, una barbaritat.

Aquesta realitat explica per què existeixen serioses raons per no tirar endavant la reforma del sistema electoral: hi sortirien perdent els majoritaris i, al contrari, hi guanyarien els minoritaris. Pel que sembla, no interessa augmentar la representativitat del sistema.

Aquest és un altre repte per al partit guanyador de les eleccions, que haurà de demostrar la seva voluntat de millorar la qualitat democràtica del nostre país.