Violència psicològica

La celebració, ahir, del dia internacional de la no-violència contra les dones, no s'hauria ni de celebrar. No perquè no hi hagi motius, que n'hi ha, ni perquè no hi hagi violència contra les dones, que n'hi ha, sinó perquè no hauria de ser necessari. No hauria de caldre un dia per sensibilitzar la societat sobre aquest problema. Però ens trobem en una societat en què encara hi ha qui qüestiona que realment hi hagi cap problema, que qüestiona les denúncies de les dones atacades, que qüestiona els motius que puguin tenir aquestes dones per denunciar el suposat agressor, insinuant que responen a algun tipus de revenja contra la parella. En aquest cas, com que “millor absoldre un culpable que condemnar un innocent”, és millor pecar per excés que per defecte. O sigui, admetre que estem davant un problema molt real i, molt sovint, amagat i guardat de portes endins. Però ahir va ser un dia de portes obertes i, com sempre, tothom s'hi va apuntar. Institucions, grups socials, organitzacions, estudiants i municipis d'arreu de les comarques gironines porten tota la setmana celebrant xerrades, exposicions, tallers, concentracions i tota mena d'actes contra la violència de gènere. Fins i tot programes d'autodefensa, com el que ha posat en marxa la policia municipal de Girona. No dubto de la seva utilitat, que en deu tenir, ja que sembla que es toquen tant aspectes físics com emocionals. Però en tot el que s'organitza i diu al voltant d'aquest dia s'hauria de tenir més en compte que prop del 70% dels casos de violència contra les dones –o sigui, més de dos de cada tres– són casos de violència psicològica. Però sovint sembla que aquesta no compta, o no compta tant com la violència física. L'estigma que encara al segle XXI arrosseguen les qüestions relacionades amb els problemes psicològics són un fre a l'hora d'admetre la seva existència. Tant per part de la mateixa societat com de la persona afectada. Massa sovint s'escolten comentaris despectius o bromes fàcils sobre que tal persona o tal altra va al psicòleg o al psiquiatre. I si un dia com el d'ahir ha servit per canviar encara que sigui una mica la visió que tenim de la violència de gènere, o sigui per canviar la percepció que només importa la violència física per passar a tenir més en compte la psicològica, la celebració d'aquest dia internacional potser haurà valgut la pena. Malgrat tot.