Ens llegeixen a Israel

Ara fa una setmana, l'endemà de les eleccions, aquest diari titulava a portada, a cinc columnes i amb caixa molt alta: “Catalonia is not Spain.” Això era dilluns, i vet aquí que dimecres rebo el correu d'una jueva amiga nostra que viu a tocar de Jerusalem. Estava esverada: havia vist la portada d'El Punt Avui reproduïda en un diari israelià i, llegint el gran titular i veient el mapa d'Espanya (Sefarad) amb Catalunya de color diferent, em preguntava si ja érem independents. Vaig riure i li vaig respondre de seguida. No reproduiré sencera la resposta, però aquells que em coneixen una mica se la poden ben imaginar. Sí que li vaig haver de dir que el titular tenia una doble lectura, perquè a part de la literal (que es podia entendre perfectament com l'expressió avançada d'un desig), de fet volia dir que Catalunya no va actuar, a l'hora de votar a les generals, com ho va fer Espanya.

Aquesta família amiga està molt a l'aguait de tot el que passa a Sefarad, perquè són sefardites, originaris de la Provença. Temps ha que ens coneixem. Ella, la mare actual, venia fa molts anys a Figueres amb els seus pares i encara en serva un viu record. Quan se li van morir els pares marxà cap a Israel, la Terra Promesa, es va casar amb un rabí, enviudà, s'ha tornat a casar i ara treballa en un col·legi de nens disminuïts. Entén el català (d'això me n'he cuidat personalment), i és una enamorada del Barri Vell de Girona, que (perdonin encara la petulància) li vaig fer conèixer en un viatge que tenien programat a Toledo. A la tornada em van dir que Toledo estava molt bé, però que Girona els havia sorprès més encara del que els havia agradat la capital castellanomanxega. De la seva carta de dimecres passat, allò que em va fer especialment gràcia va ser l'adverbi de temps, en escriure la pregunta: “¿Ya sois independientes?”. Aquest ya castellà el vaig trobar molt rellevant, què volen que els digui.

Sé que el titular de dilluns d'aquest diari va provocar enrenou a les xarxes socials, però tant l'amiga israeliana com un servidor no som ni al Twitter ni al Facebook (al meu poble, diumenge vaig sentir un entès que en deia “el tita” i “el fàsbuc”). Enrenou a les xarxes socials, i en canvi no he sentit dir res per l'Empordà. Ja se sap que els empordanesos no s'esveren ni se sorprenen gaire fàcilment; per això les excentricitats de Dalí provocaven molt poca curiositat a Figueres i les havia d'anar a fer a Nova York.