El 9 Esportiu és una altra empresa

Abans d'entrar en tema, em permeto una llicència, que espero que el lector entengui. Fa pocs dies va morir el mestre de periodistes Josep Pernau. Una persona d'una gran rectitud professional i humana, que vaig tenir la sort de fruir-lo com a professor i més endavant de director. Va ser ell que em va obrir les portes del Diario de Barcelona, primer com a estudiant de pràctiques i més endavant com a redactor. A part ens unia un lloc comú, l'Empordà. Ell era un enamorat de l'Escala i jo he passat les millors hores de la meva a Tor, un poblet molt petit a tocar de l'Escala. Crec que som molts els que hem après la professió al seu costat i estic segur que les seves lliçons romandran anys i panys encara que ell no hi sigui. Gràcies Josep Pernau, per tot el que em vas ensenyar.

Els lectors de l'antic Avui continuen preocupats per saber si el suplement Cultura tornarà a sortir o se n'ha anat al cel amb cos i ànima. I jo cada setmana pregunto a l'equip directiu si em poden donar alguna resposta. Aquesta mateixa setmana m'han assegurat que si no passa res molt greu abans no acabi aquest any el tornarem a poder llegir. Sembla segur que mantindrà el mateix disseny que tenia i, a més, anirà també encartat en l'edició de comarques gironines. Una bona notícia, doncs, que confiem que no s'espatlli i que el tió ens el regali.

En Xavi Navarro, de Sant Cugat del Vallès, m'envia un correu en què, després de felicitar-nos “per ajudar a perpetuar la premsa en català”, em diu que troba a faltar el 9 Esportiu encartat en el nostre diari. Ho entenc perquè jo també m'havia acostumat a trobar-lo cada dia i me'l llegia de dalt a baix. Resulta, però, que El 9 Esportiu ja no pertany a l'empresa Hermes sinó que ha passat a una nova empresa, que intenta tirar-lo endavant. És l'únic diari esportiu en català i crec que els que estimem el país l'hauríem de comprar cada dia o fer-nos-en subscriptors. Puc dir amb orgull que des que es va independitzar d'El Punt Avui, el mes d'agost, l'he comprat cada dia sense fallar-ne ni un. I, a més, deixeu-m'ho dir, crec que fan molt bon producte. En Xavi proposa “l'opció d'oferir El 9 a un preu bastant reduït als lectors que comprem El Punt Avui”. De fet, El 9 ja és més barat que els altres diaris, un euro, però m'agrada la idea i la trameto als responsables de les dues empreses editores, que em costa que tenen molt bona relació, per veure si s'hi pot fer alguna cosa. Mentrestant, encoratjo els catalans a comprar l'únic diari d'esports escrit en la nostra llengua.

Més queixes, i benvingudes. En Josep Megias, de Sant Adrià, es queixa que des que s'han unit els dos diaris no li publiquen les cartes que habitualment envia. “O bé perquè les meves opinions estan censurades o no interessen”, ens diu. Doncs Josep, ni una cosa ni l'altra. L'explicació és clara. La secció d'opinió és de les que s'han unificat en els dos diaris i, per tant, hi ha els mateixos articles i les mateixes cartes. Això vol dir que les cartes que arribaven a l'Avui o a El Punt –i aquest, a més tenia diverses edicions, amb cartes pròpies per a cada edició– totes ara van a parar al mateix indret. És clar que una solució seria augmentar el nombre de cartes del lector, però això és ja un tema de butxaca. Puc assegurar que de censura res i d'interessar en principi interessa tot, però s'ha de donar preferències tenint en compte l'actualitat del tema o altres circumstàncies. Demano, per tant, als lectors que escriguin, ja que per mi és aquesta una secció bàsica en un diari. I que tinguin paciència, que els responsables intenten que tothom hi pugui dir la seva. El mateix passa amb els escrits d'opinió que es reben. La vaca no dóna per més i es mira que el diari sigui molt obert a les diverses opinions que arriben, però l'espai és l'espai i no es poden fer miracles.

Per acabar, contesto a Joan Muntaner, que voldria que quan resumim titulars n'hi hagués de diaris o TV de fora del nostre àmbit. I pregunta, com a exemple, per què no resumim titulars de TF1, L'Independant... Doncs pel mateix motiu, no tenim més espai. I en Lluís Mujal voldria que es donés més importància a la secció que en l'edició nacional fa la Mireia Rourera, en la qual s'informa dels actes setmanals que realitzen diferents religions. Lluís, ho passo a la direcció per veure si tenim sort. Tot el que sigui donar més informació sempre ha de ser ben rebut.