Joan Gatell tanca un segle

No mirem el dit, mirem la lluna. El 21 de desembre Casa Gatell tancarà els seus fogons de Cambrils (Baix Camp) després de 97 anys de foc constant. Joan Pedrell i la seva dona, Fanni Pallejà, i de retruc l'equip, diuen que prou, que no volen trencar cap més ou, ni posar més peix a taula. És un tancament que té un abast molt més profund del que sens dubte deu ser la decisió més difícil per un cuiner d'èxit. Perquè el que han aportat els Gatell a la gastronomia catalana és molt. Perquè en el seu moment van saber posar plats, coberts i estovalles a les barques dels pescadors. Perquè en Joan Pedrell ha nascut físicament en un dels menjadors de Casa Gatell, i ha crescut davant del port, i la nissaga ha marcat la cuina marinera que es fa a Catalunya. Entremesos de peix i marisc, el romesco i l'allioli en són el passaports. I els arrossos, popets, espardenyes, gadegangs, raps i llobarros, els protagonistes d'aquest viatge centenari. Adéu sofregits, adéu fumets, adéu-siau sublim tàrtar de peix. Adéu respir del mar.

Estic trist. Des de la terrassa del pis de dalt de Casa Gatell, l'estol dels pals dels velers amarrats al port se m'apareix com les llances de la rendició de Breda, i en Joan, a taula, es vincla com el personatge que al quadre de Velázquez lliura les claus de la ciutat. L'esperit de festa, la connexió amb la tradició, la transparència del producte són els seus fonaments. Aquest és un any dur, ha plegat El Bulli, ha mort Santi Santamaria, i la crisi ha obligat a tancar el Drolma i el Lluçanès. Per acabar-ho d'adobar, les retallades Michelin ens han deixat un regust amarg. Justament Joan Roca m'explicava dijous, després de la pluja seca de la guia 2012, que Joan Pedrell va ser qui li va lliurar el primer premi que va rebre el Celler, i n'elogiava la bonhomia i saviesa culinària, un puntal. Casa Gatell va ser els anys setanta dels primers restaurants d'arreu de l'Estat a rebre l'estrella, i hi va haver un moment que aquesta cuina en concentrava tres a Cambrils. En una pobra barraca surant damunt l'Amazònia vaig llegir aquesta frase: “Si la teva estrella no brilla, no intentis apagar la meva.” Sembla el joc d'algunes guies i gurus. Però els gustos de les guies passen de moda, mentre que per la cuina de Casa Gatell hi ha passat la vida.