La pedra de Girona

Quan el bisbe Cartañà va decidir acabar la portalada dels Apòstols, a la catedral, el van convèncer que la genuïna pedra de Girona amb què estava bastida aquella basílica, així com la majoria d'edificis històrics, monuments i muralles, havia quedat esgotada i que s'hi havia de col·locar pedra de Sant Vicenç de Torelló. Immediatament es va veure que era de color gris, mentre que la resta de la seu era de color rosat amb vetes de beix, com és tota la pedra de Girona. Però li van garantir al bon bisbe que amb el temps ja agafaria la mateixa pàtina que la resta. Ell no va poder comprovar-ho, però nosaltres sí: continua tan grisa com el primer dia, amb l'ultratge afegit que les columnes laterals són amb pedra aplacada, impròpia d'una catedral.

Llavors era encara possible extreure pedra de Girona, però ara ja no ho és. Les explotacions a les Pedreres fa temps que es van clausurar per les molèsties que causaven. I també perquè quan una activitat porta problemes el més còmode és prohibir-la. Mentrestant, allà s'hi ha deixat fer un hotel malgrat que sigui un espai protegit. Però ara es tornar a parlar de revisar el pla de les Pedreres, tema recurrent que apareix i desapareix mentre passen els anys. I és en aquest context revisionista que caldria tornar a posar sobre la taula la possibilitat de continuar extraient pedra, ara que ja no calen barrinades per fer-ho, perquè hi han mètodes químics absolutament innocus. Estudiar científicament les pedreres, comprovar quin aprofitament se'n podria fer sense malmenar la muntanya, evitant així que aquesta pedra es perdi definitivament. És un disbarat renunciar-hi per sempre. Què hauria passat si a Carrara haguessin optat per prohibir les extraccions?

La proposta seria obrir un debat amb persones amb coneixements en diferents disciplines, perquè sense apriorisme fessin aportacions de tota índole, per veure si es pot arribar a un consens i encarregar llavors els estudis geològics oportuns per tal de conèixer les possibilitats d'una explotació compatible amb la preservació de la muntanya. Encara que és possible que cometem un error insinuant-ho, perquè tota proposta feta des d'aquesta pàgina està destinada al fracàs!

És lamentable que renunciem a la riquesa que tenim al subsòl sense estudiar-ho a fons. Els rehabilitadors de la façana de la catedral i de Sant Feliu han hagut de fer miracles per trobar pedres similars. Mentrestant, permetem aberracions com el desastre del paviment del carrer Santa Clara! Girona pot tenir un valuós patrimoni ocult sota els penyals. Contemplada des de la torre Alfons XII una matinada de sol, la ciutat vella presenta una esplèndida tonalitat, més groguenca que grisa, que li confereix personalitat. No és la “Girona grisa i negra” que van certificar Pujades, Aragó, Casero i Guillamet, sinó la de colors vius i exultants. Però aquesta magnífica coloració ara està esgotada.