Llargues humitats
Durant aquests llargs i humits dies en què l'aigua en forma de pluja ha anat omplint pantans, desbordant rieres, emportant-se cotxes i fent les mil i una perreries en el teixit urbà de les ciutats, a casa meva han anat apareixent, primer amb una certa timidesa i contenció, unes humitats magnífiques al sostre. Aquest primer moment de contenció de l'evidència de l'aigua en el nostre sostre va ser efímer. A cada ruixat que hem anat entomant han anat apareixent de manera inconnexa, aleatòria i repartides per tot arreu un munt de taques de diferents formes i diàmetres. Els primers dies semblava que la cosa estava continguda i la zona atacada era només la sala d'estar, però amb la mateixa celeritat que l'aigua ha anat copant tot el territori català han anat apareixent taques a totes les estances de casa nostra. Un festival d'humitats que, com si es tractés d'una epidèmia, semblava no tenir fi. Els asseguro que, encara que segons com podria semblar una futilesa, aquest nou paisatge familiar té la propietat d'anar-te posant de mal humor pensant, a cada taca nova que apareix, les despeses que et suposaran en el cas (molt probable) que l'assegurança et posi problemes.
Tot i que ja tens el mal humor instal·lat per les maleïdes taques, has estat una persona previsora i, abans que les pluges torrencials hagin desaparegut del tot, fas les trucades pertinents per solucionar el tema. Truques al president de la comunitat, a la gestoria que porta la comunitat, al tècnic responsable del manteniment de la comunitat i, quan reps la visita de les autoritats i certifiquen que sí, que aquesta destrossa l'ha d'assumir la comunitat, comences a respirar una mica més tranquil·la. Durant uns dies no t'havia tocat la camisa a l'esquena preveient problemes a l'hora de decidir a qui li tocava responsabilitzar-se del sinistre.
Una vegada tens el tema de la responsabilitat resolt comença un altre període de neguit: se t'avisa que mentre no hi hagi una previsió d'uns dies de bonança el teu sostre quedarà tal i com està.
Per tant, a no ser que, de manera antinatural, se'ns instal·li l'estiu en ple desembre, preveus que hauràs de conviure i veure com van augmentant aquestes taques que, una vegada assecades, són de color de gos com fuig, fins passada, com a mínim, la propera primavera. Resignació. Perquè, per altra part, la primavera, com tots sabem, acostuma a ser, normalment, també plujosa.
