L'endemà del dissabte

Joschka Fischer, l'exministre d'Afers Estrangers d'Alemanya, té el costum de fer fúting al barri berlinès de Grunewald i a principis de novembre, mentre corria a través de la boira tardoral, va tenir una epifania política en què va veure, de cop i volta, un futur viable per a Europa. Segons la setmanal alemanya Der Spiegel, Fischer proposa una Federació Europea autèntica, en què el continent seria dotat d'un cos polític format per representants de tots els parlaments de tots els països que, junts, podrien prendre decisions que els afectessin a tots. Una mena d'Estats Units d'Europa, si es vol. Sempre segons Fischer, ha arribat l'hora d'unificar-nos de debò i de fer fora totes aquelles institucions europees que clarament no funcionen com cal: no és per res, diu, que la salvació de l'euro depèn de les xerrades darrere portes tancades de Merkel i Sarkozy, i no pas, en absolut, del Parlament ni del Consell ni de la Comissió europeus; una prova en podria ser que Barroso, el president d'aquest últim, s'ha tornat fantasmalment borrós.

Ara bé, si el pla de Fischer tira endavant, caldria que els països europeus anòmals, o sigui, sense representació pròpia (repetim la lletania: Flandes, Escòcia, Catalunya i Euskadi), s'espavilessin si volen participar-hi. La primera a fer-ho, segurament, serà Escòcia: el referèndum que permetrà que els escocesos votin a favor d'un país independent (o com a mínim l'equivalent escocès del règim foral) tindrà lloc abans del 2015 (això és ‘inevitable', segons el diari londinenc The Guardian).

La crisi actual –que està posant en qüestió tantes coses abans donades per descomptat, ‘Espanya' inclosa– podria ben bé ser el moment que aquells catalans que desitgin la independència (o, si més no, un concert econòmic que soni bé) deixessin d'anar amb seny de bèstia vella i comencessin a actuar més aviat amb rauxa de bèstia arraconada. És cert que, a poc a poc, els europeus comencen a assabentar-se d'on som al mapa: per exemple, actualment el mateix Guardian ofereix als seus lectors unes vacances a ‘the historic principality of Catalonia' que es troba, diu, al ‘racó nord-est de la península ibèrica' i ‘s'estén fins a l'antic comtat del Rosselló'. Encara no saben, però, ni la meitat de la pel·lícula. No dec ser l'únic que pensa que ara sí que ens toca estrenar-la sencera.