Imatges electorals

Eleccions. Ara n'hi ha hagut a Egipte i no ha guanyat el PP. Alegrem-nos-en, no sempre que la gent vota el resultat acaba essent desastrós. Quan el desastre és molt gros, com va passar, per exemple, després de les eleccions del novembre del 1933, quan Lluís Companys va proclamar l'Estat Català, la cosa se soluciona a base de bombardejos, tal com ens va recordant periòdicament aquest fòssil socialista de Gregorio Peces-Barba. Però sovint la cosa no dóna per tant. Els mitjans de comunicació n'han d'informar i, més enllà de les tradicionals imatges dels líders polítics exercint el dret a votar, els fotògrafs han de trencar-se el cap per poder il·lustrar el dia del vot amb una mica de ganxo. De moment, a Egipte o a qualsevol altre país musulmà, el recurs més utilitzat és posar-hi una dona amb burca. A Espanya, se sol recórrer a una monja; a Itàlia, fins ara, a una dona que hagi passat per les mans de Berlusconi o a un cardenal greixando; als països escandinaus, ho solucionen amb una rossa; al Brasil, l'escollida és morena; a Irlanda, un altre cop una monja; a Alemanya, un tirolès vestit tal com ja no vesteix cap tirolès; a l'Àfrica, en fan prou amb un negre; als Estats Units, si no és negre ha de semblar com a mínim de Mèxic; a Rússia han votat tan poc que encara n'hi ha prou amb qualsevol rus que voti; al País Basc, se'n surten amb algú amb txapela. I a Catalunya? Ai! Som tants i tenim tanta diversitat que és pràcticament impossible trobar res que ens representi. Quedaria bé un torero, per allò del contrast. Però o no voten o ja fa temps que han fugit. A l'època del president Companys, hauria anat bé un monjo de Montserrat. Avui, hi trobaríem a faltar un imam o una noia amb una samarreta contra les retallades. Ja no tenim imaginari col·lectiu i això és greu. Tants anys de TV3 i l'única imatge representativa que hem fet és un burro. Però, sembla que de moment encara no voten.