Dubtes i més dubtes

Com que llavors, en aquells anys ja oblidats del franquisme, les escoles no ensenyaven català –se n'haurien guardat prou– els meus coneixements de gramàtica sempre em queden curts. Quan es tracta d'ortografia, és ben fàcil acudir al diccionari (i sovint el mateix corrector del PC et crida el cristo quan derives més enllà de la norma). Però la sintaxi i tota la resta, que vàrem estudiar en castellà, en llatí, en francès... resulta més difícil d'afinar. Em cal refiar-me de l'estructura mental de la parla quotidiana de la meva infància –quan tothom que no era de les esferes oficials parlava en català– i del que m'ha anat quedant de la lectura.

Partint d'aquesta mancança tan evident, em trobo molt agosarat o ignorant quan sento que els professionals de la llengua construeixen les seves frases de forma que a mi em sembla incorrecta perquè s'aparta del que hauria dit el meu avi o el veí de la casa del costat. Sovint he de creure que ells en saben més que jo. I, com fa en Puyal d'uns partits ençà, intercalo en els meus pensaments algun dubte. Posem un exemple que no ofengui ningú. Deixem els professionals. Als vestidors de la piscina municipal hi trobo uns cartells que diuen: “Per raons d'higiene no està permès depilar-se ni afeitar-se en els vestidors.” Molt bé. No tenia cap intenció de depilar-me i vinc afaitat de casa. (I m'afaito, no m'afeito). Però no era aquest el meu dubte. Hauria de dir ‘en' els vestidors o ‘als' vestidors? Jo dic ‘als', com dic ‘a' casa, ‘a' dins, ‘a' la catedral, ‘al' capdamunt... Però sento molts ‘en' en lloc de ‘a'. Potser li tenen mania a la preposició a. Tornem als mitjans. La pilota ha d'entrar, a la cistella o a la porteria. Però diuen: ha anat dins, és dins... Proposo al mestre Puyal que plantegi aquest meu dubte i el respongui.

I parlant d'en Puyal, en una de les seves darreres transmissions esportives, ens feia saber que no havíem de dir que un jugador havia xutat amb la seva cama esquerra, que era innecessari el seva. Amb quina cama podia xutar si no amb la seva? Veieu? Més dubtes lingüístics. Jo, que de menut jugava sovint a futbol, mai havia xutat amb cap cama: sempre ho feia amb el peu, el dret o l'esquerre. Potser sí que es toca la pilota amb la cama, amb el pit, amb la mà, amb el cap... però d'això no en diria xutar. Dec estar equivocat. De fet, jugava força malament al pati de l'escola.

- Perdoni, en allò de la ‘a' que deia abans, li he de dir que hi ha moments que no cal. És veritat que sempre hem dit que la pilota ha anat ‘a' fora, però quan l'àrbitre ens perjudica d'una manera manifesta, tots cridem: fora!!, fora!! sense preposicions de cap mena.

Ho veieu? Un dubte sobre el meu dubte. Potser és que, per cridar, elidim la preposició. O vés a saber.