Joaquim Carbó

Acabo de rebre Un dia de la vida d'en Felip Marlot, il·lustrat per Òscar Julve i escrit, naturalment, pel creador del detectiu tan proper i tan d'una sola peça que sembla del tot inversemblant: Joaquim Carbó. Un escriptoràs? Sí, i dels que poden exhibir certificat de garantia. ¿El dels llibres juvenils, però...? Sé que hi ha qui considera la literatura infantil i juvenil com una menja de segona. Al cap de poc temps, comencen a pair malament. I no s'adonen que és superior el Galceran de Jaume Cabré, autor de novel·les dignes com ara Fra Junoy o Les veus de Pamano, que la “parida lluminosa”, immenjable i petulant de Jo confesso.

Doncs bé: en aquesta jungla, Carbó fa cinquanta anys que cuina xeflis exquisits, alguns a Cavall Fort i d'altres amb personatges com ara Henry Balua i Pere Vidal, constructors de cases sobre superfícies insegures: la sorra o el gel. Carbó és un escriptor gran, a qui el meu petit país hauria de reconèixer allò que sempre hem agraït a Carner, Riba, Fabra o a Guerau de Liost: la feina feta per convertir el català en un vehicle de comunicació digne, lubrificat, quotidià, cromàtic i harmònic. “El català, la llengua d'un poble”, quan celebràvem l'Any Fabra, fa només quaranta-quatre anys.

Ah! Només els ignorants (en nòmina, i no em refereixo únicament als de la Institució de les Lletres Catalanes) obliden que Joaquim Carbó és també un important autor de novel·les per als lectors que no volen baixar a l'infern de la literatura infantil. Fa tres setmanes rellegia Els orangutans, que crec que és del 1965, en la tercera edició de 1980, amb pròleg de l'enyorat Jaume Fuster, que qualifica la novel·la de “joyciana”. Editada sense fums, en una col·lecció on hi havia també novel·les molt bones de Manuel de Pedrolo i de Maria Aurèlia Capmany, Carbó demostra un tremp de narrador sòlid, amb molts recursos, que es capbussa sense complexos en el món de les dèries i dels desigs íntims d'uns protagonistes que no aspiren a arribar a arquetips d'heroi. Que l'amnèsia no ens faci més mesells, encara. Si patiu mals de pedanteria, contracteu els serveis del detectiu Felip Marlot.