Pumsa

Sorprèn que els anteriors dirigents de l'empresa municipal mataronina no hagin aixecat la veu, en saber que caldrà un pla de viabilitat amb la possibilitat que es disminueixi a la meitat la plantilla del personal provocat per l'extravagant deute, amb perill que un concurs deixi en entredit la recuperació de certs patrimonis històrics. No s'han envermellit, ni tan sols justificat o disculpat. El desastre és conseqüència d'una gestió, que s'explica per l'estúpid suport d'uns electes que pensaven que l'alternança democràtica mai es produiria. Queda en mans dels futurs historiadors locals aprofundir sobre l'origen i les causes de com l'empresa municipal d'urbanisme es va anar convertint amb el pas dels anys en l'autèntic sottogoverno mataroní, pervertint la finalitat, inicialment lloable, de tenir un instrument de desenvolupament urbà ràpid i eficaç en defensa de l'interès del comú, fins a convertir-se en el cuirassat defensor dels projectes de certs grups privats davant l'administració, per fer uns vestits a mida, que el sastre consistorial –i això que deien ser d'esquerres– es limitava a tallar i emprovar. Dinàmica diabòlica, que en punxar la bombolla immobiliària pagarem entre tots. Els que havien presumit amb els balanços de l'empresa,  han quedat uns muts i altres en monacal silenci, preocupats per la maledicció bíblica de negar, abans que canti el gall, qualsevol responsabilitat.