Ara cal recosir el socialisme català
Quan entrem a la setmana del congrés del PSC, la necessitat d'un partit socialista fort, a Catalunya, es fa més que evident. Un any de direcció provisional i tres desfetes electorals seguides han deixat molt tocada la família socialista, negada per trobar les claus d'un missatge més entenedor i desmoralitzada davant la fugida cap a Madrid d'alguns càrrecs significatius. Per demés, la totpoderosa força del Baix Llobregat s'ha mostrat molt més feble del que calia esperar i, per acabar-ho d'adobar, els referents estatals han fet aigües per tots cantons. En unes circumstàncies tan adverses, el congrés del cap de setmana es presenta com a definitiu amb vista al futur del partit.
Del congrés cap enfora, s'ha visualitzat la pugna per la primera secretaria, amb tres candidats que semblen definir bastant les intencions de la militància, des del continuisme de Pere Navarro fins a la deriva nacionalista de Joan Ignasi Elena, passant pel socialisme moderat d'Àngel Ros, tot en espera que no surti un tapat a darrera hora. La confrontació està servida i no serà gens fàcil agrupar voluntats, quan la crisi de lideratge és palesa.
Però l'autèntic error dels delegats seria fer girar tot el congrés entorn dels noms i no entrar en el fons de la qüestió. Avui, el partit socialista necessita trobar un llenguatge adequat per fer arribar el seu discurs a la societat catalana, amb un contingut nou i entenedor que ofereixi alternatives creïbles que puguin engrescar sectors de la població que se senten políticament orfes. Fins i tot, des del govern de la Generalitat es pot enyorar una oposició que senyali un contrapès a les seves propostes. Talment, Catalunya necessita un partit socialista fort, que es presenti com a alternativa de govern i que sàpiga vendre un discurs fet des de la realitat del país. Aquest és el repte que té el PSC en la trobada del pròxim cap de setmana, una assemblea per recosir els molts estrips de l'organització socialista o, en la impossibilitat de sortir-se'n, pensar que cal iniciar una etapa de refundació del socialisme català.
El que podria passar, però, és que no passés res, i aleshores sí que potser entraríem en una llarga travessa del desert de la proposta socialista. Aquest cap de setmana caldrà estar atent al congrés socialista, ja que el país s'hi juga la normalització del seu mapa polític.
