Estafa

És un fet que denunciem des de fa temps, però que ara, a finals d'any, apareix en tota la seva meridiana claredat. Espanya fa trampes. Aquest va ser un titular nostre de portada, i per això no el vam tornar a posar dimecres passat. Espanya quadra els seus números carregant el dèficit sobre les autonomies en general i sobre Catalunya en particular. Espanya es va comprometre solemnement, com ha fet altres vegades, a pagar uns diners a Catalunya. Ara arriba el moment de cobrar i ens diu que no, que ara està en funcions i no pot ser; que ho reclamem al nou inquilí de La Moncloa. Tant els és si per culpa d'aquesta morositat Catalunya queda, perdó, amb el cul a l'aire.

En realitat no puc escriure que tot això m'estranya. És el digne final d'una etapa que va començar amb un futur president espanyol prometent que donaria suport a l'Estatut que aprovés el Parlament. Després ja van veure què va passar. Amb el Partit Popular fent la feina bruta (que, no s'enganyin, l'hauria feta el PSOE si hagués quedat a l'oposició) i amb un nul interès per complir el que el Tribunal Constitucional deixés en peu, com ara queda demostrat. Perquè aquests diners que Espanya deu a Catalunya estan emparats per una clàusula acceptada de l'Estatut.

Tot aquest afer lamentable no sé com s'ha de qualificar. Sembla que hi ha alguns diputats, tan atents sempre que Catalunya sigui Espanya, que ara no han badat boca. Sembla també que de tot plegat no en podem dir –no en seu parlamentària– que Espanya ens roba. Bé, però i que ens estafa?