Promeses

En acabar la Segona Guerra Mundial, França volia quedar-se la conca del Ruhr, en territori alemany. No se'n van sortir per l'oposició del Regne Unit i dels Estats Units. Temien que una cessió territorial a França anés seguida d'una reclamació similar de Stalin. En aquell moment, Schuman, de la part francesa, i Adenauer, de l'alemanya, van posar els fonaments del que havia de ser el Mercat Comú, el nucli de la Unió Europea. A més, els dos polítics van manifestar la idea que tot progrés cap a la unitat europea exigia una cessió de sobirania de les nacions i els estats. De passada, França confiava que amb una Europa unida seria més fàcil tenir Alemanya sota control. Gran previsió.

La cessió de sobirania no només implica que un país no és lliure per prendre les seves decisions, sinó que, en democràcia, i anant a l'extrem, implica que el seu govern perd la capacitat de fer promeses electorals. És cert que aquest territori sempre ha estat molt adobat a l'exageració. Tots recordem exemples de pactes que no es compleixen. Fins i tot quan s'han assumit en seu parlamentària. Però els polítics saben que han de complir un cert percentatge de promeses per no perdre el crèdit.

El que passarà ara és que aquesta cessió de sobirania s'acabarà acceptant perquè no hi ha alternativa. La destrucció de l'euro tindria conseqüències nefastes en alguns, no tots, països europeus. I en el cas concret de l'Estat espanyol, sense l'euro retrocediria al nivell social dels anys seixanta. Preparin-se a sentir d'aquí a uns anys promeses electorals molt més realistes. O més alemanyes, si volen.