Les capsetes

En el monòleg que m'ha arribat a través d'una d'aquestes xarxes socials d'internet que ens estan canviant la vida, un humorista ianqui sosté que mentre que en el cervell de les dones totes les vivències estan connectades de manera tempestuosa i emocional, en el dels homes tot s'organitza en capsetes estanques. La capseta del cotxe, la dels diners, la de la feina, la dels fills, la de la política, una de molt grossa per al futbol...; capsetes que s'obren quan un estímul ho requereix i que després es tornen al seu lloc amb cura extrema perquè no entrin en contacte les unes amb les altres. La que més ens agrada i més ocupa, diu entre les rialles de l'audiència, és la que no conté res i per aquesta raó, es veu, podem romandre hores asseguts i inerts davant de la televisió amb el comandament a la mà. No sé si en la teoria hi toca, si la inspira la ciència o només l'humor, però és perfecta per explicar quin ha estat, a aquesta banda del món, el tarannà de pràcticament tots els governants que conservem a la memòria. Una política masculina, de capsetes hermètiques, impulsada, naturalment, des de la sensatesa. No sé si ho recorden però ens vam dedicar a travessar el territori d'infraestructures, amb les ferides consegüents, per estimular el creixement urbanístic i la saturació del litoral exactament on avui tenim una munió de barris fantasmes i promocions embargades. Totes les formacions situades en la centralitat i fins i tot més enllà ho afavorien. Ara tenim la capseta del creixement endreçada i hem tret la de les retallades procurant que no hi hagi cap connexió per quan arribi el moment de fer el procés invers. Tothom, des de la sensatesa política, es va engrescar amb això tan luxós del TAV llevat de quatre grisos partidaris del transport públic preocupats per la mobilitat o de grups ecologistes dels que quan ser carca i cínic estava de moda anomenàvem cavernícoles i happy flowers. I ja ho veus ara, la capsa de les retallades desborda i la de la vitalitat econòmica que ens havia de portar aquell vol de corbates per les vies, la tenim discretament arraconada. Però de totes les capsetes que guardem delicadament procurant que la realitat no les contamini, la més sorprenent és la de la democràcia. Contemplem el món amb altivesa, donem i traiem legitimitats i, després de guardar-la entre les joies, obrim la que conté la pellassa de gat vell i saberut i exclamem que ja se sap, que es natural que en les campanyes electorals s'ocultin els programes, o que es formulin propostes que no es portaran a terme, o que hi hagi complicitats entre el món polític i el financer, o que quan van mal dades el millor govern sigui el dels banquers. Em penso que no parlo del mateix que l'humorista, però descobrir les connexions entre les unes i les altres és justament el que augmenta el desig de refugiar-te en la capseta en blanc.