592,92

Costa d'imaginar una forma de malignitat més perversa que la que s'alimenta amb el sou de la pròpia víctima. Això justament és el que ha fet durant sis anys el marit de la cuinera de Sils (la Selva), condemnat a divuit anys de presó per haver-la matat a ganivetades l'estiu del 2005 i que d'aleshores ençà s'ha dedicat a cobrar cada mes la pensió de vidu. També costa de digerir la sang freda del subjecte tramitant els papers del cobrament amb el cadàver encara calent mentre la policia cercava pistes que la conduïssin fins a la mà executora. En aquest cas l'assassí no tan sols va tornar a l'escena del crim, tal com mana el tòpic, sinó que s'hi va quedar a munyir la macabra moma que durant sis anys la ineficàcia i la descoordinació de l'administració li han permès gaudir amb tota impunitat. 592,92 és la xifra de la vergonya mensualment tolerada pels funcionaris d'aquest Estat del qual la Merkel i en Sarkozy se'n refien tan poc, i nosaltres encara menys. Perquè quina mena de seriositat pot tenir un sistema que recompensa un assassí quan hauria de passar-hi comptes? Un parell de titulars d'aquest diari denunciant el cas han fet rectificar el Ministeri de Treball, que ha anul·lat la pensió i ha anunciat que li reclamarà al personatge els prop de quaranta mil euros que s'ha embutxacat durant tot aquest temps. Veurem l'èxit que els espera, però s'hi hauran de fer molt per arrencar-li algun cèntim, tenint en compte que fins ara no n'ha pagat un de sol de la indemnització que el jutge va resoldre que havia de satisfer als familiars de la víctima. I veurem també si en surt esquitxat algun responsable d'aquests que forneixen les estructures funcionarials, tot i que pel que fa a aquestes qüestions lamentablement també sabem la sort que ens espera.