El significat de la paraula “unió”

Entre festa i festa i pont perquè em toca, la setmana, econòmicament parlant, més o menys va començar amb l'anunci que el govern espanyol no pensa pagar al de la Generalitat els 759 milions d'euros que li corresponen per l'aplicació d'una disposició addicional de l'Estatut vigent (aquest que és inconstitucional, visca el dia de la Constitució!). I això, malgrat que el govern espanyol tenia prevista aquesta partida en els pressupostos generals de l'Estat. El conseller Mas-Colell va dir dilluns que la Generalitat estudia demandar l'Estat per aquest incompliment. Fins a aquest punt hem arribat, que Catalunya ha de portar Espanya als jutjats. Jo no ho faria. Perquè si es riuen de l'Estatut i de les mateixes lleis de l'Estat, com no s'han de riure del que digui un tribunal contenciós administratiu. És perdre temps, i més diners dels que ja ens roben, amb perdó de la senyora De Gispert. Ja fa temps que el que Catalunya necessita no és que li donin la raó, sinó fer el que més li convé.

El que més li convé és estar integrada amb gent que la pugui respectar. I aquí és quan enllaço amb el final de la setmana, la cimera per salvar l'euro. Sembla que sí, que vint-i-tres socis amb l'excepció significativa del Regne Unit, estan d'acord que el terme “unió” ha de ser més que la meitat del nom de la Unió Europea. Ha estat per urgència i quasi com a últim recurs que s'ha fet aquesta cimera a Brussel·les. Però benvinguda sigui si ha de servir per al present i el futur. Sembla lògic que una Europa més unida té molt més sentit. Vaja, que si no és actuant amb la màxima unitat no en té, de sentit. En temps de crisi i en temps de bonança. Ja fa temps que, més enllà de la crisi del deute, en els conflictes mundials, Europa no té veu única ni potent. Com a ens polític és una pura ficció. Per això té sentit que els països que han acceptat el nou acord cedeixin sobirania econòmica en bé de l'harmonització comuna. El que ens hauríem de preguntar, o s'haurien de preguntar els governants, és quin sentit tenia pertànyer a la Unió Europea i no voler l'euro, per exemple. Que al Regne Unit vulguin continuar conduint per l'esquerra pot ser una peculiaritat. Però voler ser i manar a la UE sense deixar la lliura és una altra cosa. O hi ha Europa o no n'hi ha. Per tant, o hi ha Unió o no n'hi ha. I hi ha d'haver Catalunya o no hi serem.