Opinió

Especialment sensible

Fins fa relativament poc jo era d'aquelles persones que se salten les notícies de les pàgines de societat on s'expliquen tragèdies i horrors que volem que es mantinguin lluny de les nostres vides. Em feia basarda qualsevol relació o informació vinculada amb persones que, moltes vegades, acaben passant per la presó. Per circumstàncies personals plaents (comparteixo la vida amb un competent i prestigiós advocat penalista), la informació que ara tinc d'aquest món s'ha ampliat i m'ha donat una perspectiva i una sensibilitat que, sense perdre l'objectivitat del que és un delinqüent i del càstig que ha de rebre, abans no tenia.

Per això, quan l'altre dia els funcionaris de presons, primer a Barcelona, davant de la Model, i després a Lleida, davant del centre penitenciari d'aquella ciutat, van impedir que es produís el canvi de torn del personal que treballa en aquests centres, vaig pensar que havien pecat d'irresponsables i que, tot i tenir el dret a manifestar-se per defensar els seus llocs de treball, s'havia d'haver valorat millor quines conseqüències tenia l'exercici d'aquest dret i calibrar la transcendència i implicacions negatives que això comportava.

Haver impedit el canvi de torn a les presons és d'una irresponsabilitat clamorosa. El col·lectiu pres és especialment sensible i s'ha de ser conscient i conseqüent amb el que implica bloquejar l'entrada a una presó. Es va impedir, entre altres coses, que algú que està en presó preventiva i té assenyalat un judici pugui desplaçar-se fins al jutjat per celebrar-lo i, en el cas que sigui declarat innocent pugui, sortir de manera imminent de la presó; es va impedir, amb la frustració, ràbia i impotència que això comporta per a les dues parts, que aquell familiar que s'ha desplaçat fins al centre penitenciari (vingui d'on vingui) pugui veure la persona estimada (que està també esperant amb delit aquella trobada) el dia i l'hora que se li ha assignat; es va impedir el funcionament “normal” de la vida diària de la presó: obrir cel·les, donar esmorzars, treballar...

Els presos, si ja han estat jutjats, estan complint el seu deute amb la societat i, per tant, la societat ha de ser, també, especialment curosa amb els seus drets. El dret a la defensa de la feina és inqüestionable però els drets d'aquells que estan privats de llibertat a poder exercir els seus és una obligació i una responsabilitat social que no s'hauria de poder eludir mai.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.