Nadala del Caci

No és gaire l'activitat de l'Associació d'Amics de Badalona, sorgida en l'agonia del franquisme, però quan arriba Nadal deixa testimoni d'existència. Any rere any, els Amics editen una nadala on reprodueixen un paisatge emblemàtic de la ciutat i es preocupen de fer-la arribar a un miler de conciutadans. Aquest any, com molts altres, el dibuix es deu a la bona mà d'en Rafael Pujals i la reproducció és del Caci, edifici representatiu de les darreries del modernisme.

El Caci és un exemple de l'arquitectura industrial catalana, erigit en el que podríem anomenar primer polígon industrial badaloní, a l'entorn de l'aleshores nova línia fèrria que unia Barcelona i Mataró per un traç paral·lel a la costa. Dibuixat per l'arquitecte Jaume Botey, es va inaugurar el 1899 amb el nom de Compañía Auxiliar del Comercio y la Industria, amb una estructura que introduïa al país el mètode francès conegut com hebenique, basat en forjats de formigó armat, material innovador en la construcció de l'època, i amb façanes d'obra vista amb maons, un conjunt que encara crida l'atenció als usuaris del tren quan passen per la zona. El 1912 una ampliació de la fàbrica feia que Basili Beamonte s'enginyés una passarel·la sobre la via del tren, amb belles escales i unes fonts a les baixades. L'edifici fou conegut popularment com “el coco” o “el midó”, per la producció que s'hi feia. La crisi dels setanta, del segle passat, va tocar de ple la zona industrial marítima i el Caci, com moltes altres fàbriques, va tancar les portes i va caure en un abandó que fins en va fer perillar l'estructura.

En el joc de compres i vendes relacionades amb la construcció del port –unes operacions de les quals mai no aconseguirem treure l'entrellat– el Caci va passar a propietat municipal, que es va trobar amb un conjunt que calia salvar de la decrepitud a compte del pressupost municipal. Les obres portuàries havien costat una fortuna i ara calia una nova inversió. Conscients que s'havia d'implicar una institució supramunicipal en el projecte, es van intentar diferents operacions i va ser l'alcalde Jordi Serra qui va comprometre, el 2009, la Generalitat en un projecte de país: el Museu del Còmic i la Il·lustració. El municipi, gràcies al pla Zapatero, hi va aportar 3.400.000 euros i va consolidar l'edifici. Ara cal que la Generalitat compleixi la seva part i vesteixi el Museu, que s'hauria d'inaugurar el 2012, però les retallades ho posen en perill. Total, un bell embolcall esperant el compliment d'una promesa.