Si no us agrada és que no ha passat
Algú es posa a disparar contra la població civil al centre de Lieja i deixa cinc morts i més de 120 ferits; però com que hem establert que ni en el Regne de Bèlgica, ni a tot Europa, no hi ha terrorisme, això només pot ser un “fet aïllat de conseqüències dramàtiques”, com va dir la ministra d'Interior. Una cosa que no hauria d'haver passat ni ha de tornar a passar, quedem-nos amb aquesta idea i anem a dormir. L'editorial de Le Soir d'ahir començava amb una rara prosopopeia: “L'actualitat és assassina i cruel.” Doncs no, assassí i cruel ho era Nordine Amrani, a hores d'ara únic responsable de l'atac segons la versió oficial, i que hi va deixar la pell –curiosament les cròniques el sumen al nombre de víctimes, com si es pogués ser alhora assassí i víctima; ara quan algú mati la dona i després se suïcidi, se'l considerarà també víctima de la violència domèstica?–. El subjecte era prou conegut de la justícia i el seu historial delictiu inclou el tràfic d'armes de guerra. Però no, no acuseu les autoritats belgues de lenitat ni el seu codi penal d'anacrònic, perquè el terrorisme hem decidit que no ens pot afectar, i això que ha passat a cent quilòmetres de Brussel·les –on hi ha les seus més importants de les institucions de la Unió Europea– és com les derrotes del Madrid, producte de la mala sort.
El terrorisme és una cosa que passa als altres –als bel·licosos americans o als venjatius jueus–, als que s'entesten a portar la contrària a la bona gent de tot el món; però el poder tou dels europeus, que confia només en la força del dret i de la paraula, no rebrà mai una contestació violenta. A nosaltres ens estimen! Això de llançar explosius i disparar bales contra la gent que van en un autobús o l'espera en una parada no és cap novetat a Israel, però a Bèlgica, a Europa, sembla que no hi ha ningú capaç de veure el paral·lelisme –potser aviat descobriran que també tenen “assentaments” que se'ls prega desmantellar–. En aquest món feliç que es pensa que n'hi ha prou de no defensar-se perquè no l'ataquin, els antecedents d'un delinqüent són una anècdota que no pot qüestionar el seu benèfic arrelament entre nosaltres, els fets desagradables sempre són “aïllats” i no ens és permès extreure conclusions de la seva reiteració. I així ens quedem sense entendre que molts franctiradors en diferents fronts vénen a ser el mateix que una ofensiva bèl·lica.
