Competitivitat
El principal problema de l'economia espanyola no és la dimensió del seu deute sinó la manca de competitivitat. Refundar la base de competitivitat del país hauria de ser el nostre principal repte. La creació de riquesa i la conseqüent generació de benestar només depèn del nostre comportament, de la nostra implicació. A més productivitat i més qualitat, més opcions de recuperar competitivitat davant la resta d'economies. Així de simple. Si a la fórmula hi afegim la divisa innovació o col·lapse, ja tenim la recepta imbatible.
Aquesta pèrdua relativa de competitivitat davant d'altres països del nostre club de la UE es va produint any rere any i des de'n fa molts. Són éssers superiors els treballadors i empresaris alemanys front els espanyols o catalans? Estic convençut que hi ha qui s'ho pensa. Però només són més esforçats i productius. Tenen consciència de la transcendència de treballar. Així, uns guanyen competitivitat cada any mentre els altres en perdem cada dia.
I la competitivitat d'un territori, és resultat exclusiu de l'esforç que empresaris i treballadors apliquen en les empreses? A Cecot ja fa un cert temps que vam definir el concepte competitivitat-país, que vol fixar que la competitivitat no es basa i suporta exclusivament en les empreses privades sinó que inclou i aplica el conjunt d'activitats econòmiques que es fan en un país. Per deixar-ho clar, les administracions, els seus organismes i empreses. A més, en no competir en mercats oberts, tenen molt més trajecte per recórrer.
Si anem al diccionari, com es defineix competitivitat? Genèricament és un concepte comparatiu de la capacitat i rendiment d'una empresa, sector o país per produir i vendre béns i serveis en els mercats interior i exterior. Però hi ha una accepció a destacar. Referida a països i regions, la competitivitat és la capacitat dels ciutadans per aconseguir un estàndard de vida alt i creixent, el qual ve determinat per la productivitat en l'ús dels recursos, la mà d'obra i el capital. Fantàstic; ens interpel·la a cadascú de nosaltres!
Històricament, s'ha entès per la ciutadania el concepte competitivitat i el seu significat? Doncs no gaire, i a les proves em remetré. Quan Espanya necessitava recuperar competitivitat es devaluava la pesseta, la moneda del país. Màgic!
Però ara ja no tenim moneda pròpia i exclusiva. Ara només podem guanyar competitivitat fent una devaluació interna. En el curt termini vol dir baixant els costos. Guanyar competitivitat abaratint-nos respecte a l'exterior, sent així molt més atractius tant per a potencials inversors com per als que estan aquí pensant en marxar. Les nostres empreses millorarien la seva competitivitat internacional i, en conseqüència, la nostra balança comercial. Significa això que estic proposant convertir el país en una economia basada en el cost? En absolut, res més lluny de la meva intenció. Però a vegades hi ha qui pensa que el fet de competir en l'anomenada economia del valor afegit és una llicència per ser improductius, i això és una greu fal·làcia. Tot plegat apunta que només depèn de nosaltres, que no és màgic ni regalat. És sinònim de més esforç i de fer millor les coses. És entendre que el producte interior brut (PIB) és el sumatori de la contribució i aportació diària de cadascun de nosaltres. És acceptar, amb maduresa i responsabilitat personal i col·lectiva, que tu/nosaltres ets el principal responsables del teu/nostre futur.
Això és part del nou paradigma econòmic en què ens trobem. Gestió i treball eficients. I cal explicar-ho amb claredat. Ho voldrem entendre des d'avui mateix? Hi confio, perquè si no...
