de set en set
Una operació gens secreta
Els Estats Units espien l'Iran. (Volia posar en secret, però me n'he desdit perquè, si no s'espia en secret, ja no s'espia). Passa un temps i un dia d'ara fa una setmana, els de l'Iran mostren a la seva televisió oficial fotos que proven que els Estats Units els espien. D'això no se'n diu contraespionatge sinó autodefensa. Però autodefensa també és una paraula que fan servir els dels Estats Units quan asseguren que, si espien l'Iran, és perquè no volen que el govern iranià desenvolupi el seu pla nuclear. A partir d'aquí, hi ha més semblances. El pla nuclear de l'Iran és secret. L'operació dels Estats Units també és o –millor– era secreta. Els avions no estan tripulats, surten d'una base secreta de l'Afganistan que ara tampoc no ho deu ser tant, participen en una operació secreta que ara l'Iran ha fet pública i que de secreta ja no en té res. Tothom ho sabia, però no hi havia cap prova: el problema és que ara n'hi ha. I, com que hi ha proves, Obama ha reaccionat: “Totes les opcions sobre l'Iran són damunt la taula”. Fixin-s'hi bé perquè no ha dit gaire res. A la taula des d'on escric hi ha moltes coses però, naturalment, no hi és tot. A la que Obama té destinada a l'Iran hi ha totes les opcions possibles. Quina enveja! La gent normal i corrent, els que no tenim gaire res a veure amb operacions secretes o amb la presidència d'un país, d'opcions normalment en tenim moltes menys. Si em centro en el camp de l'energia: encendre un llum, connectar un aparell o decidir no fer-ho. Això sí: en tots tres casos, acabarem pagant una factura perquè les despeses de connexió, de manteniment i, per descomptat –mai tan mal dit–, de l'IVA continuaran existint. Ens tenen atrapats, gent! Com als de l'Iran, però a la menuda i sense necessitar fer cap operació secreta amb els seus avions. Són coses que passen quan et deixes convèncer i passes a ser un client més perquè no ets ni de lluny un enemic públic.