Serveis Públics, SA

L'alcalde de Reus, Carles Pellicer, preveu explicar avui, en una conferència pública, els detalls de la situació econòmica de l'ajuntament que presideix. L'organització d'aquest acte s'explica per la intensitat del debat sobre els comptes municipals: les constants referències a l'herència rebuda de l'anterior ajuntament i el fet que l'actual govern hagi optat per mantenir l'estructura de gestió de serveis públics a través del hòlding d'empreses municipals Innova, amb algunes reformes que tendeixen a aprimar-lo, ha generat molts comentaris, especialment dels grups que s'han estrenat en aquesta legislatura al ple municipal (la CUP i Ara Reus). La resta de partits callen perquè, malgrat matisos, durant més de 20 anys aquesta fórmula de gestió ha anat creixent a base de consens polític, un acord prou sòlid perquè en algunes legislatures regidors de l'oposició hagin presidit consells de societats anònimes municipals.

Té una certa lògica que els nouvinguts de l'Ajuntament no recordin que aquesta fórmula de gestió a través de societats mercantils de capital públic (aplicar fórmules de gestió de l'empresa privada als serveis públics) va néixer i créixer durant els anys vuitanta del segle passat, com a resposta local a un discurs que hi havia molt instal·lat, que maldava per reformar l'administració a la recerca de més eficiència i eficàcia de gestió. D'una banda, doncs, s'anaven creant societats anònimes de capital públic per gestionar nous serveis (es va arribar a parlar del model de Reus), mentre en paral·lel la gestió pública a través de les institucions i organismes de sempre s'anava complicant en introduir-hi nous tràmits administratius a la recerca de més garanties teòriques de transparència i control. El resultat: la construcció d'una llar d'infants per a un ajuntament podia tardar un parell d'anys llargs si la feia directament l'ajuntament, i gairebé la meitat del temps si es feia a través d'una mercantil pública.

La crisi que estem patint fa que hagi revifat amb força el discurs que reclama que l'administració ha de predicar amb l'exemple en qüestions com l'austeritat i la transparència i que, per tant, se sentin veus que qüestionen fórmules de gestió diferents a la funcionarial, per eficaces que puguin ser. Una característica d'aquest discurs és que utilitza l'argument del que consideren excés d'opacitat en els comptes de les societats mercantils, argumentada, per exemple, en el fet que els mateixos accionistes de les empreses (el ple de l'ajuntament, és a dir, els ciutadans en conjunt) no conegui detalls significatius d'aquests comptes, com el sou dels principals gestors, en especial el del director general del hòlding, fixats sota criteris d'estricte mercat. I ja se sap que la no-informació és la pitjor estratègia possible, perquè adoba el camp per plantar-hi demagògia.

En el cas de Reus, doncs, el debat sobre els dos models és viu i serà interessant conèixer el contingut de la conferència de l'alcalde per intentar treure conclusions sobre l'estratègia que pugui tenir el nou govern, i com trobarà l'equilibri desitjable entre la necessitat d'una gestió eficaç i eficient dels serveis públics i l'obligació de transparència que es reclama.