Salta a la casella següent

El procés de construcció nacional de Catalunya segueix avançant, com si fos un joc de l'oca on la casella de sortida és Espanya i la d'arribada una Catalunya independent. Haig de confessar que de petit odiava aquest joc de taula d'avanços i retrocessos. El trobava avorrit i lent. Suposo que molts ciutadans d'aquest país tenen la mateixa sensació i moltes vegades perdem la paciència tots plegats, sobretot quan ens treuen el dau de les mans i ens fan trampes davant dels nassos.

Tot i amb això, és innegable que anem fent camí. Aquests dies hem tingut algun exemple ben clar d'aquest avenç cap a la llibertat que ja és irreversible. No fa gaire encara érem a les primeres caselles del tauler. Parlar d'independència era cosa de radicals i eixelebrats, i a les enquestes era una opció absolutament marginal. Un dia, però, algú va tenir la pensada de fer un referèndum a Arenys de Munt, i el país va avançar una casella. Després van venir desenes de pobles d'arreu de Catalunya, amb centenars de milers de persones participant-hi, fins i tot al Cap i Casal. Això ens va fer saltar unes quantes caselles més.

Dies enrere hem tingut un altre salt, un de ben gros, amb la constitució de l'Associació de Municipis per la Independència, amb més de 150 pobles i ciutats adherits, incloent-hi més de la meitat de les capitals de comarca del país. No és casual que la primera concreció institucional del moviment sobiranista transversal que cada cop s'estén més per Catalunya hagi estat a escala municipal. El sentiment independentista no ha nascut pas a les elits polítiques o socials sinó a les bases de la societat, al marge dels partits polítics, que fan mans i mànigues per acomodar-se a la nova situació. I aquestes bases pressionen el sistema des de sota, per la qual cosa les primeres filtracions són a nivell dels ajuntaments. No és tampoc casual que hi hagi alcaldes de tots el partits (menys el PP). Com a cirera del pastís, l'impulsor és un alcalde d'Unió Democràtica, partit que també sent la pressió sobiranista de les seves bases. La casella final és més a prop del que ens sembla. És probable que perdem algun torn i fins i tot que retrocedim una mica, però ja no tornarem pas a la casella de sortida.