Només el gendre és responsable?

Més enllà de si hi ha o no hi ha delicte, que això ja ens ho diran els tribunals abans de final de segle, l'anomenat cas Urdangarin ja ha deixat clar que de conductes poc o gens exemplars n'hi ha forces més que la del gendre del rei. La fotografia dels ducs de Palma i els seus fills saludant la cavalcada dels Reis d'Orient des del balcó de l'ajuntament en un poble dels afores de Madrid, ja fa uns quants anys, diu molt del convidat, però no diu menys de l'alcalde amfitrió.

De tot aquest embolic ja en podem treure, de moment, un parell de conclusions. La primera: plou sobre mullat, perquè assistim a una nova demostració de l'alegria, del poc rigor i del'escassa responsabilitat amb què alguns polítics, de dreta i d'esquerra, han administrat els diners públics. Atenció, no dic que siguin corruptes ni delinqüents; només afirmo, i ja és prou greu, que en els últims temps de vaques grasses s'han llançat diners a gavadals en projectes d'una més que dubtosa utilitat pública o que mai no s'han fet realitat.

I la segona, de conclusió. També ho sabíem, és clar, però sempre és dolorós constatar-ho de bell nou i a gran escala: hi ha persones i empreses que sempre ho tenen més fàcil a l'hora d'oferir-se o de rebre encàrrecs de les institucions públiques. I allò que les fa diferents, que les posa en primera línia, que els atorga facilitats, no és pas la feina feta, el currículum o l'experiència, malauradament. De manera que, a banda del duc Palma, gendre del rei, hi ha més gent que ha de demanar perdó.