La Columna
El nou PSC
Han posat les bases de la renovació amb un coratge poc habitual a Catalunya
No és veritat que el congrés del PSC hagi estat una pantomima. Després de l'espectacular derrota de les generals, la jugada fàcil era donar peixet al senyor Ros. L'opció conservadora hauria estat continuar esprement la farsa del PSC catalanista. Això sí que hauria estat no canviar res. Tothom fa conyeta amb el Nou PSC, sense veure la lliçó de lideratge que han donat els guanyadors del congrés. Encara que les cares siguin les mateixes, els socialistes han posat les bases de la renovació i ho han fet amb un coratge poc habitual a Catalunya, on els partits sempre estan massa pendents de la premsa i de quedar bé.
Els guanyadors del congrés potser fan cara de taxista, però assassinant en públic el senyor Ros han demostrat que entenen com funciona el poder i quina és la situació. Si el senyor Ros hagués tingut fusta de líder, s'hauria presentat, malgrat tenir el congrés perdut. Un líder que no s'exposa i defensa amb dents i ungles la seva posició és difícil que es faci respectar en uns temps tan difícils. En aquest congrés s'ha demostrat per què els nens de papà del PSC han anat perdent un llençol rere l'altre, tot i els seus discursos tan bonics. Els falta voluntat de poder i els sobra narcisisme. Només són cultes i catalanistes per acomplexar el servei, i per sostenir una aristocràcia cal alguna cosa més.
El nou PSC, doncs, farà la travessa del desert lleuger de faramalla i defensarà la posició del PSOE, esperant que els socialistes es recuperin a Madrid i que les contradiccions de CiU es facin grans. Si els socialistes espanyols triguen a recuperar-se, el PSC potser es tornarà sobiranista, però ja no serà amb les formes del catalanisme sinó del món que representen. Si es mira cap on bufa el vent es veu que no ve una època gaire procliu a les posturetes i les filigranes. A Catalunya, amb el desembarcament del PP, s'ha acabat la broma. L'ambigüitat, el tacticisme, la manca d'estratègia i verticalitat, cada cop passaran més factura. No country for old man. El PSC ho ha vist claríssim i s'ha tret el greix de sobre.
