Sense embuts
Sense pecat
Ara tocava parlar als delegats. I, si hem de fer cas del que diuen, les coses han anat millor que no es pensaven. Perfecte. També aplaudeixen d'allò més els socialistes andalusos i extremenys, els de les dues castelles i els valencians, els de la resta d'Espanya en general després de comprovar, alleujats, que el PSC no sortirà de la cleda, que s'acontentarà amb la possibilitat de votar de manera diferent en alguna qüestió referida estrictament a Catalunya i que renuncia, per tant, a tenir grup parlamentari propi. El pecat, doncs, no ha estat comès. Al·leluia!
Ara que ja sabem que els socialistes de la resta d'Espanya estan contents, caldrà veure què diuen els militants i, sobretot, com ho han vist tot plegat els ciutadans de Catalunya que el PSC vol recuperar o atraure cap al seu projecte. Entre els militants no hi ha d'haver problemes: si no es van queixar per la forma com s'havien triat els delegats i com s'havia organitzat el congrés, han de queixar-se ara per això del grup parlamentari o perquè trobin la nova executiva poc representativa del conjunt del país, per exemple? No és pas previsible.
Queda per saber què pensen els ciutadans. Però falten ben bé dos anys per a la primera cita de la nova executiva amb les urnes, que serà, si s'acaben fent, en aquestes primàries que s'han anunciat obertes a tothom que hi vulgui participar. Serà capaç el senyor Navarro i el seu equip de bastir un projecte més pel conjunt del país i no tant pels delegats? Un projecte menys presoner de Madrid i més compromès amb Catalunya?