Traduint

La notícia publicada per aquest diari el proppassat dissabte dia 17, a la seva pàgina 28, tenia la perversa gràcia de ser una d'aquelles davant les quals un no sap si fer-se un fart de riure o bé un tip de plorar.

Resulta ser que ara (i per dir-ho sense la menor correcció política) l'axarnegament toponímic del país no és obra ja tan sols d'obscurs funcionaris com els que, en temps gloriosos, giraven Sant Quirze en San Quirico o el Pic dels Tres Hereus en Pico de los Muy Felices (en aquest cas, el tal obscur, deuria ser per més inri algú convençut de saber francès).

No és tampoc tan sols mèrit idèntic objectiu d'alcaldessesses actuals que, en nom de la democràcia (qui tradicionalment més devot d'aquesta que el partit on militen?), pretenen substituir el topònim Maó pel de Mahón, Mahó o qualsevol altra forma més o menys castellanitzant.

No. Ara ja no cal plànyer-se (tot consolant-se alhora) pensant que la despersonalització galopant és culpa de perverses maquinacions d'espanyols endarrerits i dolentots.

Ara l'estocada prové ni més ni menys que de Sant Google Maps (ora pro nobis). És a dir, d'un progrés innegable que, ves per on, aquí va de bracet amb la barbàrie. La de traduir tota denominació viària catalana a la imperial llengua: Ronda de Arriba, Juanito Martorell (que deu ser el de Tirando al Blanco), Virgen (per Nostra Senyora), etc.

Potser es tracta del típic error mecànic d'aquestes màquines idiotes de traduir (tot i que més idiotes són els humans que hi creuen i que volen delegar-los el que només a ells pertoca –sense errors ni horrors– de fer).

En tot cas, atrocitats d'aquesta mena sempre fan molta més angúnia que quan, en el procés invers, un es troba amb un pilotaire de nom Llegeixo Messi (!). I és que la basca, més que del sentiment identitari ferit (tot i que també), neix davant l'espectacle del perpetu atropellament del feble.