Tió

Avui, per imperatiu de la complexa agenda nadalenca de les famílies del país, la figura més surrealista del folklore català, el tió, segurament serà convidat –a garrotades– a tornar-hi. La deposició final del tronc de l'abundància precedirà la fartanera reglamentària. Diuen que tot és traduïble, però, explicar l'operació del tió en qualsevol llengua estrangera és feina àrdua. El problema no és tant de lèxic o de gramàtica: és de xoc cultural. Explicar en llengua no catalana el que fem amb els nens i el tió genera en l'interlocutor una curiositat antropològica, un viatge exòtic al surrealisme que nia en les arrels identitàries d'aquest petit país situat al nord-est peninsular. Poques vegades el procés de traducció origina una barreja tan inefable de perplexitat, de revelació i d'incomoditat. El tió constitueix la nostra original aportació al fabulós imaginari de les ànimes innocents, és a dir, al món de la fantasia infantil. Les certeses que es poden permetre els infants s'acaben convertint en fiblades de nostàlgia en l'edat adulta. En un poema precís i deliciós –els bous– Thomas Hardy recorda com en el món rural dels seus avantpassats tothom donava per fet que a la nit de Nadal, quan tocaven les dotze, els bous d'arreu s'agenollaven. Aquelles bèsties humils responien al misteri del moment amb un gest sorprenent del qual ningú no dubtava. Hardy va escriure el poema el 1915, veient ja com la civilització de les màquines havia explotat en la primera carnisseria general, la de la primera guerra mundial. Enmig d'aquella actualitat incerta i cruel el poeta admet que no pot ser que els bous s'agenollin la nit de Nadal... però donaria el que fos perquè fos veritat. Com ens agradaria, en dies com avui, poder creure en les coses que fem creure als nostres petits. L'àpat de Nadal, amb els seus aires de festa grossa i els seus efluvis excessius, vol dissimular que cada vegada se'ns fa més difícil cultivar la senzillesa, panses i figues i mel i mató, i cada vegada més complicat imaginar el Banc Central Europeu com un tió sense restrenyiment. I amb tot, ara més que mai: Bon Nadal!