Som-hi!

Jo no sé què passa a Espanya, que de seguida que canvia el color del govern el primer que fa és anunciar reformes escolars. L'excusa: els informes internacionals denuncien que la formació de la nostra joventut és, en general, lamentable, sobretot quan es compara amb la d'alguns països que són l'enveja de l'univers, com Finlàndia, el lloc d'Europa on hi ha més armes de foc en circulació.

Arribar al poder i voler posar escoles i instituts de cap per avall és la demostració que no s'ha entès absolutament res de res. L'ensenyament, perquè doni bons resultats, necessita llargs períodes de tranquil·litat i d'estabilitat. Això per no dir res de com s'acostumen a fer alguns canvis. Molts en parlen, però la manera com s'han de fer les coses no arriba, o arriba malament, fins a qui, per dir-ho d'alguna manera, s'ha d'embrutar les mans; és a dir, fins al professorat.

Bé: ara el senyor Rajoy i els seus adlàters, qui sap si per inspiració del senyor Camps, l'home més ben vestit de València, ha decidit que per ser alguna cosa a la vida els nostres alumnes han de saber anglès. I bé que fa. Més encara: l'anglès ha de ser un idioma vehicular de l'ensenyament. S'ha de poder explicar ciències naturals o matemàtiques en anglès, per posar uns exemples.

Dues observacions només. Primera: d'on pensa treure el senyor Rajoy tants professors que parlin l'anglès, i més en un temps de grans tisorades? Segona: no s'enganyin. Això del bilingüisme (o trilingüisme, als Països Catalans) només té un únic objectiu. No que els nostres escolars emulin Shakespeare, sinó convertir el català en residual.