Un trist aplaudiment

Deixin-m'ho dir d'entrada: mai no hauria pensat que en el discurs d'investidura del senyor Rajoy hi sentiria res que hagués de provocar el meu aplaudiment. No vull pas que creguin, amb aquesta introducció, que tot allò altre que hi vaig escoltar em desagradés. Va dir coses sobre l'estalvi, l'aprimament de l'administració o la promoció de l'activitat empresarial que, amb la situació que vivim i en el seu enunciat general, són difícilment criticables i que només quan les formuli en el seu detall podran ser valorades. I en va dir una, l'actualització del poder adquisitiu de les pensions, que tot i ser previsible perquè era un dels seus compromisos electorals, cal celebrar.

En va dir moltes més, malauradament, que sense ser tampoc cap novetat, pronunciades hores abans d'entrar al Palau de La Moncloa han de causar fonda preocupació. Rajoy assumirà el govern de l'Estat d'esquena a Catalunya i als catalans, sense cap intenció de modificar una situació que el senyor Duran va saber exposar amb educada contundència: “Espanya ens fa més pobres.”

Enmig de tot aquest discurs trist i desagradable, el senyor Rajoy va fer aquell anunci que necessàriament he d'aplaudir: en el primer trimestre del 2012, és a dir, demà passat, pràcticament, enviarà al Congrés un projecte de llei de transparència, bon govern i accés a la informació pública. Cal veure el projecte, lògicament. Però, ja té pebrots, i perdonin l'expressió, que sigui la dreta, en el moment de recuperar el poder, la que posi fil a l'agulla en un tema de tanta importància per a la necessària regeneració democràtica.