Sí a Marçal Sintes

Començaré dient que admiro Josep Ramoneda, fundador del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i un dels analistes de l'actualitat amb més profunditat del nostre panorama. He compartit amb ell alguns fòrums i m'ha agradat escoltar-lo, he retallat alguns dels seus articles i el segueixo a la premsa des que jo era un nen. Preclar i incisiu, sovint he pensat que s'ha perdut un cervell de fons perquè, sense les presses del periodisme, hauríem tingut un pensador d'una obra sòlida. Ha fet una gran tasca al CCCB, però cada empresa arriba a un final. Tot i que em sap greu, no sé com qualificar el linxament que s'està fent contra el seu continuador, Marçal Sintes, quan encara ni s'ha assegut al despatx del seu predecessor. És just i lícit cremar algú quan no l'hem vist treballar? No caldria donar-li una oportunitat i després jutjar-lo? Va ser bo tot el que va fer Ramoneda i no hi ha ni una engruna de crítica en la seva tasca de més de vint anys? Des de Catalunya, sovint es parla de la Brunete mediàtica, sense adonar-nos que pequem dels mateixos tics. Per què tanta comèdia? Instal·lats en l'autocontemplació, alguns no entenen que molts luxes no ens els podrem tornar a permetre i que convindria no fer tant la cacatua i no derivar a l'histerisme.

Jo sí que conec Marçal Sintes. Si els que opinen tan alegrement s'haguessin mirat la premsa de les últimes dues dècades, també en tindrien una opinió. Sintes és un bon analista polític, que no ha abandonat les tribunes ni quan altres responsabilitats li exigien fer-ho. El conec des que ell era becari. Quan l'he tornat a veure sempre apareix la imatge juvenil de quan el vaig conèixer. És d'un perfil diferent al de Ramoneda, no és una vaca sagrada, però és treballador i competent. Els suposats defensors de Ramoneda no li fan cap bé disparant contra qui dirigirà el centre que ell va dirigir diligentment i de manera brillant durant tants anys.