Opinió

El funcionari

El funcionariat és al centre de totes les dianes i és un boc expiatori en el moment econòmic actual. Però aquesta condició no és nova. Al contrari, expressa el permanent estat de sospita en què s'ha trobat sempre. En temps de bonança econòmica, el funcionari és acusat de gandul, de no assumir cap risc i de no tenir cap tipus d'aptitud emprenedora; i en temps de crisi econòmica, el funcionari és acusat de mantenir privilegis.

És evident que un concepte universal de justícia laboral no passa per confrontar els funcionaris amb els treballadors de l'empresa privada. És evident que hi ha sectors del funcionariat que van perdre la perspectiva real del món del treball reivindicant prerrogatives corporativistes. És possible que en algunes àrees hi hagi excés de funcionariat i que calgui aprimar l'administració pública. També és evident que la funció pública necessita(va) una revisió a fons. Però ara, amb aquest inici de desmantellament del funcionariat, amb aquest intent de fer que l'imaginari col·lectiu associï funcionari amb privilegiat, fa tota la impressió que hi ha moltes més expectatives en joc que no pas les d'una simple reforma de la funció pública.

D'una banda, sí, es prenen mesures dràstiques sobre la funció pública. Però d'altra banda, sectors privats i factòtums de l'actual situació econòmica han comprovat en pròpia pell com el paradís pot reduplicar-se: es van enriquir en l'època de vaques grasses i han estat assistits amb diner públic en èpoques de vaques magres. Contractes vitalicis per a banquers retirats, polítics que per la patilla cobren sumes ingents per formar part del consell assessor d'empreses que al seu moment –oh casualitat!– van créixer vertiginosament gràcies a l'acció política. Així doncs, per què s'ha encès aquest focus exclusiu per il·luminar el rostre del funcionariat i presentar-lo com un dels culpables principals? No deu ser que en l'actual clima de treball en precari i de noves demandes de salvatge liberalització laboral la figura del funcionari molesta perquè podria actuar de referent per a tots aquells que pensen que és possible i que seria desitjable un món de relacions laborals més digne? L'estratègia sembla clara: abans que arreli la idea que alguns dels suposats privilegis del funcionariat haurien de ser drets generals de tots els treballadors, s'ha apostat per castigar de soca-rel la figura del funcionariat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.