Hi ha perspectiva?

No em puc queixar: aquest article surt el mateix dia de Nadal, el que em dóna la facilitat de poder desitjar unes bones festes als lectors del diari El Punt Avui i de la resta d'edicions d'Hermes Comunicacions. I, com que tornarem a aparèixer a principis de l'any vinent, vull desitjar a tots els lectors que l'any nou els sigui ni que fos una mica millor que aquest, cosa d'entrada molt difícil pel que es veu i se sent. Siguem, però, optimistes, i per desitjar que no quedi.

Enguany ha estat molt especial per al nostre diari. I també per aquest defensor, que, des de l'estiu, ha ampliat el seu camp d'acció. Durant uns quants anys he intentat defensar els lectors d'El Punt en les seves diverses edicions. Amb el casament dels dos diaris tenim els lectors antics d'El Punt i els nous de l'Avui, tot plegat en dues edicions, la de comarques gironines i la nacional. Estic satisfet perquè ha augmentat considerablement el nombre d'escrits que, amb diverses formes, m'han anat arribant. He constatat que tant els lectors que ho eren d'El Punt com els de l'Avui són, en general, gent molt compromesa amb el diari, l'estimen i el volen sempre millor. Per descomptat que una de les formes que pot ajudar a millorar el producte és la participació dels receptors de les notícies i de les opinions. Han enviat escrits, majoritàriament per correu electrònic, queixant-se, demanant alguna millora, la qual cosa hem d'agrair amb tota sinceritat, i també han arribat escrits de felicitació i d'ànims, que també ens alegren, què carai. Fins i tot de tant en tant rebo alguna carta escrita a mà, meravelloses, us ho asseguro, de gent a la qual l'ordinador ha arribat tard però que no renuncien a expressar els seus punts de vista. La veritat és que quan penso com fèiem el diari als anys setanta i ara, tot plegat sembla un somni, no una realitat. Quan sentia, el dijous passat, cantar la loteria, em va venir al cap la manera que teníem per poder oferir la llista l'endemà als lectors. Un senyor recollia a Madrid el llistat oficial a primeres hores de la tarda, el portava a l'avió i a Barcelona un missatger del diari ho recollia i ho portava a la redacció, més de cent quilòmetres fins que arribés sa i estalvi a El Punt.

Deixeu-me que m'apunti a la plataforma en defensa dels mitjans, de la qual parlava El Punt Avui dijous passat. El que no vol democràcia el primer que fa és matar els mitjans. Seria trist que ara, en nom de la crisi, s'aprofités per posar fi als mitjans públics i privats, els estatals i els locals. Parlant concretament dels diaris, la situació és dura, molt dura; baixa la publicitat i també els ajuts. Es podran aguantar? Ho desitjo, perquè no em sé imaginar esmorzant cada dia sense el diari. Sóc antiquat? Segurament que sí, però què hi farem.