Bon Nadal!

Afortunadament no només de pa viu l'home (i la dona), perquè, si no, tal com està el pati, valdria més apuntar-se a qualsevol dels suïcidis col·lectius que per aquestes dates es munten arreu del món. La crisi sembla que es fa sistèmica i la solució, si és que n'hi ha, s'albira molt complicada perquè el mal sembla que és de la mateixa bèstia. Per tant, val més armar-se de paciència i consolar-se amb el mètode idiota de pensar que la immensa majoria està molt pitjor que nosaltres. Per això no cal fer gaire més que apartar la vista del nostre melic i escampar-la pel món. Ja sé que és un sistema molt rudimentari, però de vegades els que millor funcionen són els mètodes de tota la vida. I mentre fem aquests exercicis ja ens podem anar preparant per adaptar-nos a una nova situació marcada en general per l'austeritat, que no hauria de voler dir (que Déu ens empari!) ni misèria ni pobresa. És allò que amb una ironia no exempta d'humor expressava el misteriós i esmunyedís artista Banksy des de les parets d'un edifici abandonat del districte financer de Canary Wharf de Londres tot escarnint el to i les maneres comercials en un grafit que deia, carregat de raó: “Perdoneu! No queden existències de l'estil de vida que heu encarregat.” Que passeu un bon Nadal, que tot sembla indicar que aquestes festes encara no les passarem en una establia. Quina sort, oi?