Tortosa i els jesuïtes

La setmana passada deixaven Roquetes Isidre Moncal, Ernest Sanclement i Lluís Felip Alberca, els tres darrers jesuïtes que encara treballaven adscrits a l'Observatori de l'Ebre, que ara continuarà depenent de la Universitat Ramon Llull i el CSIC. Amb alts i baixos per les circumstàncies de cada moment, queden enrere 380 anys de presència dels jesuïtes a Terres de l'Ebre. Havien arribat a Tortosa el 1632 i deu anys després obrien un col·legi d'ensenyament al carrer Moncada que va funcionar fins al 1767, quan Carles III els va expulsar dels seus dominis. Reprengueren la seva tasca docent el 1816 i van tornar a ser expulsats pel govern liberal el 1820. El 1864 van instal·lar-se definitivament a l'antic convent dels franciscans al barri tortosí de Jesús. Un any abans, els jesuïtes havien organitzat Espanya en dues províncies: Castella i Aragó, que incloïa també les cases de bona part d'Amèrica i Filipines. Tortosa es convertí en el cap de la nova província i l'edifici de Jesús en el seu Col·legi Màxim, que incloïa el centre de formació, les facultats de filosofia i teologia i una de les biblioteques en temes filosòfics i teològics mes importants, amb 225.000 volums.

Els darrers anys del segle XIX van viure, al si de l'Església catòlica, el gran debat entre fe i raó, entre teologia i ciència. Les preses de posició i les tensions internes foren notables. Els jesuïtes varen encarar el tema amb fermesa i el 1904, a dos quilometres de Jesús, a Roquetes, varen posar en marxa un gran centre d'estudis científics en els àmbits de la biologia, la química i la física, aquest darrer amb el nom d'Observatori de l'Ebre. Fe i raó estaven a tocar. Entre el 1914 i el 1916 gairebé tots els centres van ser traslladats a Barcelona, excepte l'observatori i una escola d'aspirantat, amb estudis del batxillerat, que va romandre fins al 1954 on, per cert, va estudiar l'actual superior general Adolfo Nicolás.

A banda d'això la presència dels jesuïtes a Tortosa a principis del segle passat va ser destacada i de projecció arreu: l'obra social i la fundació dels Cercles Obrers, les congregacions marianes, la tutela del Patronat Escolar-Obrer. Les figures d'Antoni Vicent, Bartomeu Arbona, José Audi, Luis Sanz Burata i darrerament d'Arturo Juncosa són referents d'aquesta relació entre Tortosa i els jesuïtes més enllà dels centres de Jesús i Roquetes. La partença de la Companyia de Jesús no genera solament un sentiment de nostàlgia sinó la constatació d'una aportació singular i la necessitat de recuperar memòria.