Més batxillerat
el sistema educatiu
hem d'analitzar a fons què passa a les aules
La proposta sense concretar llançada per Mariano Rajoy, en el discurs d'investidura de la presidència del govern central, en relació amb la intenció d'allargar el batxillerat fins a tres anys, ha revifat el debat sobre la seva conveniència pedagògica i les possibles modalitats d'execució. L'actual batxillerat de dos anys, derivat de la LOGSE, resulta clarament insuficient per garantir l'adquisició de les competències pròpies d'uns estudis que pretenen ampliar els coneixements de tipus acadèmic, funcional i axiològic dels alumnes de l'educació secundària postobligatòria. Ara el segon any de batxillerat es converteix molt sovint en un curs preparatori per a l'aprovació de la selectivitat, en detriment d'un aprenentatge que aprofundeixi molt més en les diverses matèries curriculars. Dotar els batxillerats de tres anys de durada com a mínim potser serviria per facilitar aquest més gran aprofundiment i també per oferir un ventall més ampli d'opcions curriculars.
Ara bé, fer més del mateix i de la mateixa manera no garanteix en absolut una millora de resultats. És a dir, si la reforma dels batxillerats es limita a ampliar un any més el temps escolar però es continua amb el mateix model curricular i metodològic de sempre, difícilment la reforma aconseguirà allò que, al nostre entendre, hauria de proposar-se: disminuir els índexs d'abandonament i de fracàs escolar de la població de l'educació postobligatòria (16 a 24 anys). Cal aprofitar aquest any més per poder oxigenar el currículum dels batxillerats i apropar-nos també aquí a un currículum més bàsic. Així mateix, poder introduir metodologies que promoguin el treball en equip sota diferents modalitats (treball per projectes, de petites recerques, de caràcter cooperatiu, per interessos compartits, atenent i complementant diferents aptituds alhora, etc.) i espais de treball individual que permetin més personalització de l'aprenentatge.
La pregunta és; quan farem aquest tercer any? Després dels 18 anys tot retardant un any més l'entrada a la universitat i suposant un any més de cost per a les famílies i les administracions en els actuals temps de restriccions pressupostàries i econòmiques? O reduirem l'ESO un any per encabir-hi el primer curs de batxillerat als 15-16 anys? Aquest segona opció té forces problemes. Convé reduir l'educació bàsica que s'adreça al conjunt de la població vista l'actual taxa de fracàs escolar en finalitzar el 4r d'ESO? Ens podem permetre reduir els anys d'escolaritat obligatòria quan l'exigència formativa de la nostra societat ens demanda molt majoritàriament un personal més i més ben preparat? I com es veuria afectada la formació professional per aquest decalatge que es produiria entre l'acabament de l'ESO al tercer curs i el primer any dels cicles als 16 anys?
Atesa la complexitat dels canvis que comportaria un batxillerat que s'iniciés als 15 anys, sóc de l'opinió que caldria allargar per dalt l'oferta formativa dels batxillerats alhora que es reestructura també la durada i la modalitat dels cicles formatius de formació professional. Però el risc de tot això és que, una vegada més, els canvis que són proposats pels nous governs afecten sobretot l'estructura (ja que és el més senzill de transformar) però no amaren en les arrels dels problemes. Si volem millorar el nostre sistema educatiu hem d'analitzar a fons què passa dins les nostres aules, en els processos d'ensenyament i aprenentatge, en les relacions educatives, en el denominat clima de l'aula, en les metodologies i la competència didàctica dels professors, en les relacions amb les famílies, etc. Només a partir d'aquesta acurada mirada avaluadora, i ja des de l'educació infantil, tindrà sentit plantejar canvis estructurals que busquin l'efectivitat en la millora dels resultats i no només la retòrica del canvi normatiu.