Farts de riure

Endevino la humanitat de les persones que accepten posar-se una corona al cap. Intueixo la professionalitat que hi posen a fer de reis i prínceps, en tant que representants institucionals. I constato que un altre tipus de cap d'estat, posem per cas president de la República, no ens sortiria pas més barat. Però ara que ens morim de riure amb la successió hereditària a la República Popular Democràtica de Corea del Nord i el seu discurs oficial que assigna al difunt Kim Jong-il totes les virtuts teologals a banda, és clar, del dret familiar al tron per obra i gràcia de la santíssima trinitat soviètica, deixin-me que els digui que el món també es parteix de riure amb els drets reials dels Borbons, Windsors, Grimaldis i la resta de llinatges europeus que al segle XXI acumulen molta més caspa que legitimitat.