Totes les masses piquen

Els treballadors de Volkswagen no rebran més correus electrònics, ni trucades, ni missatges de text en les seves Black Berry de la feina un cop n'hagin sortit. És una mesura que engega l'empresa perquè la vida laboral no interfereixi en la vida personal. L'empresa Atos encara va més enllà. És una companyia d'àmbit internacional que es dedica als serveis de tecnologies de la informació i que, per tant, fa un gran ús d'aquestes eines. Doncs Atos ha anunciat que abolirà els correus electrònics perquè consideren que afecten negativament la productivitat. Han constatat que el 90% dels correus que s'envien són una pèrdua de temps per als treballadors. I, per això, diuen, fomentaran la comunicació per telèfon o en persona. La iniciativa de Volkswagen està bé, però és tramposa, perquè el treballador amb un telèfon d'empresa no l'eximeix de fer trucades de feina o personals. Ara, la proposta d'Atos a mi em sembla bé, i no sé si vostès ho compartiran. Des que han irromput en les nostres vides tots aquests sistemes que haurien de facilitar, agilitzar, democratitzar i, en definitiva, afavorir la comunicació, tinc la sensació que hi ha més problemes de comunicació i d'entesa que mai. Ens enviem i compartim informació a través d'un correu electrònic, d'una piulada o d'un missatge al Facebook i ens quedem tan amples. Si arriba, bé; i si no, també. És igual que l'objecte del missatge sigui una qüestió sense importància o un tema de vida o mort, el tractament sol ser si fa no fa el mateix. No ens molestem a despenjar el telèfon i encara menys a veure'ns en persona. Quants mals entesos s'evitarien amb una trucada o amb un cara a cara? No ho fem per comoditat, per vici o perquè és pràctic? Un correu electrònic és fred, no pots posar to a les teves paraules per molt bé que el redactis –que no és el cas, perquè se solen escriure amb la urgència que demana el dia– i no s'hi pot expressar tot allò que voldries dir si ho verbalitzéssim. No estic dient que s'hagin de prohibir, només faltaria... Reconec que són molt útils, però totes les masses piquen. Ni abolir aquestes eines ni fer-ne les úniques per comunicar-nos. No deu pas ser tan difícil trobar un terme mig, un equilibri en què, com s'ha dit tot la vida, parlant la gent s'entén.