La fona del president

Fa anys un empresari veterà d'aquells que mai han trepitjat una escola de negocis, em resumia la clau del seu èxit. “Deixa't estar de collonades. El més important és saber qui mana. I qui mana és sempre qui té els calés.” Ho he recordat veient les angúnies de la Generalitat per poder arribar a fi de mes. Perquè el que ara ha passat és que l'amo ha decidit amagar la caixa, tancar l'aixeta de l'oxigen que precàriament mantenia l'autogovern en respiració assistida. I la conseqüència és que Catalunya no pot pagar ni els proveïdors ni els seus treballadors.

Un cop les coses al seu lloc, què es pot fer. Podem anar tirant com fins ara, sotmesos a la voluntat capriciosa de Madrid, que avui firma un compromís de pagament per demà passar-se'l per l'arc del triomf. O proposar el tancament de caixes, és a dir, no pagar els impostos que el govern central recapta fins que no escolti raons. Però un desafiament entre un nan i un gegant ja se sap com sol acabar, sobretot si el ganàpia et té agafat pel ganyot.

Hi ha una tercera via, la tradicional de les relacions entre Catalunya i Espanya: la negociació. I aquí el govern català té una proposta: el pacte fiscal. En poques paraules, es tractaria de reduir la injustícia actual amb una esquilada més suau dels impostos catalans, tal com ja fan en altres països civilitzats com ara Alemanya. Et prenen el pèl però com a mínim no et deixen el cap com una bola de billar. Però per negociar cal tenir força i ara per ara Catalunya no en té. L'executiu català sobreviu amb una precària majoria simple que l'obliga a continuats equilibris de funambulisme parlamentari.

Mentrestant el Partit Popular frueix d'una sòlida majoria absoluta que li permet fer i desfer sense pidolar res a ningú. També queda la via independent, però això va per llarg i els sous cauen cada mes. Potser, doncs, i si no hi ha cap gir copernicà, l'única sortida honorable seria convocar eleccions anticipades i que sigui el poble qui decideixi. Aquesta potestat, de moment, encara és del president Mas i podria ser la seva fona.