L'hora del vi

El vi és el símbol d'una determinada cultura que és signe de qualitat de vida i que arrela en un passat mediterrani ple de llum. El sud de Catalunya, el País del Vi, està intentant posar en valor l'inusual fet de la diversitat de zones qualificades concentrades en un espai tan petit. Els viticultors, que han anat apareixent com rovellons, pateixen com tothom la crisi i la competència però per sort tenen un alt nivell d'internacionalització que els fa més suportable el drama. Malauradament les comarques vinícoles segueixen sense aprofitar el renaixement del vi per generar noves fonts de riquesa, turisme i serveis que les facin sortir de la cua del país. En paral·lel, avança el fenomen de l'enoturisme, però més lentament del que caldria malgrat la molta gent que, sovint arrossegada per la moda, fa coses al seu entorn.

Tot aquest potencial està mancat de congruència. Tothom va a la seva, DO, empreses i administracions, i manca l'element aglutinador que permeti fer el salt qualitatiu fins a les grans regions vinícoles del món. Aquest element no pot ser l'Incavi, que navega entre equilibris i està mancat de recursos, com les altres administracions. Per arribar als nivells de les grans ens cal un element de planificació i promoció conjunta, una cosa que ha d'estar per damunt de la lloable tasca dels parcs tecnològics de la URV. Un lloc on han de dur el timó les empreses del sector.