Enguany, tampoc!

Ni la loteria, ni la rifa del gall, ni la panera del mercat, ni cap obsequi, ni la doble (pels funcionaris amb l'espoli fiscal personal inclòs per part del govern Mas), tampoc m'ha agradat el regal de l'amic invisible, no he cantat cap vegada el quinto i per acabar d'adobar-ho tampoc tenim vegueria. Això, ni vegueria. No amagarem que, vistos els resultats del mes de maig a les eleccions municipals, hi havia una certa esperança que el tema de la vegueria passés de les paraules als fets. És a dir, que totes aquelles promeses, compromisos i altres elucubracions de caràcter electoral es complissin i s'iniciés el procés per constituir la vegueria com Déu i la majoria manen.

Però no sempre tot ha de ser negatiu, i la vigília de Nadal ens ha portat la notícia que s'ha publicat ja el decret d'inici del tramitació de l'aprovació de l'àmbit de planificació del Penedès i, per tant, amb possibilitat d'una estructuració conjunta dels territoris hipotèticament adscrits a la vegueria del Penedès. És, sens dubte, un pas endavant prou significatiu, però tampoc cal que ens creiem encara que l'àmbit és el pròleg de la vegueria.

La creació de l'àmbit ha de permetre al Penedès redactar un pla territorial parcial propi que incorpori allò de singular que com a territori es pugui tenir. Es demanden propostes i en funció de les que es facin es tirarà endavant l'àmbit. Procés llarg però necessari per dotar-se d'una visió global comuna, ara fragmentada en els territoris de la hipotètica vegueria. Però la vegueria és una aspiració social i política, àmplia i contrastada, que va més enllà de la necessària planificació del territori, vol dir capacitat política i administrativa, vol dir decisió sobre nosaltres mateixos en consonància amb el que som i el que volem ser amb la necessària coordinació amb la resta del país. En definitiva, poder polític territorial responent a una voluntat social.

Enguany, tampoc! El govern ja va assenyalar la voluntat de no desplegar, almenys en aquesta legislatura, la llei de vegueries que podria donar sortida a la reivindicació del Penedès, sembla que, incongruències jurídiques i polítiques, i segurament, també, l'excusa de la crisi ens deixen un cop més sense un organisme polític que bé podria substituir bona part de les administracions actuals que actuen sobre el territori.

Potser serà el 2012, potser... Mentrestant, bon any a tothom!