L'hora santa

En els anys del nacionalcatolicisme, la festa que celebrem aquesta nit, en opinió de la jerarquia, no tenia raó de ser. Atès que la festa no és religiosa, a ulls de la jerarquia era pagana. La paraula ja ho diu tot. Que avui ja no sigui pagana, sinó laica, té la seva explicació. Durant els anys que la festa era pagana, els capellans de la meva generació érem seminaristes. I com a bons minyons, en tal dia com avui, érem els únics que assistíem fidelment a l'acte religiós que organitzaven les parròquies per tal de reparar els pecats que es cometien durant la nit de fi d'any. L'acte començava a les deu de la nit i acabava a les onze i aquesta hora era, per definició, santa. Vista des d'avui, i tenint en compte que el sarau nocturn comença a les dotze, calculo que l'eficàcia d'aquella hora havia de ser forçosament preventiva, més que no pas pal·liativa. No descarto, per tant, que, abans i tot que els pecats es cometessin, ja estiguessin reparats. S'explica, que la festa d'aquesta nit ja no sigui pagana, sinó laica, i no només laica sinó fins i tot religiosa, bastant més del que la gent es pensa. Basti dir que l'expectació que desperten les dotze campanades, i el fervor amb què són acollides no tenen parangó en cap altra celebració religiosa, llevat que no siguin les aparicions de la Verge de Fàtima. I tampoc. Perquè a les aparicions de Fàtima, la gent hi acudia esperant un miracle. Un per a tots. I en la nit d'avui és al revés: tots n'esperen un, cadascú el seu. Són molts miracles, però és que els grans de raïm que es consumeixen, invocant la sort, també són molts. I sort que només són grans de raïm, el que es consumeix, ja que si fos qualsevol altra cosa la festa acabaria en desgràcia. Però no és així, i jo que me n'alegro, ja que això vol dir que aquella hora santa ha rendit el cent per u. Ara ja només cal que, en lloc de celebrar l'acabament de l'any a les dotze de la nit, se celebri a les sis del matí, que és l'hora en què realment acaba l'any solar. Es tracta tan sols de canviar el réveillon de fi d'any pel petit déjeuner de cap d'any. I, així que surti el sol, ens desitjarem el “feliç any nou” que us desitjo a tots.